T’identifiques amb la moda Y2K?
Aquest estiu, el moviment Y2K s’imposa com una de les tendències més potents dins l’univers de la moda, es recuperen estètiques de la dècada dels 90 del segle passat, però es reintrodueixen amb un toc contemporani i reivindicatiu. L’acrònim Y2K —que literalment fa referència a “Year 2000”— engloba una estètica que abraça l’excés, la tecnologia naixent, el pop sintètic i l’imaginari digital que va dominar la cultura visual de finals dels noranta i inicis dels 2000. Aquesta moda, abans considerada kitsch, ha tornat amb força gràcies a les xarxes socials i a una generació Z àvida de reinterpretar el passat des de la ironia, la nostàlgia i la creativitat.
Els elements distintius del Y2K són inconfusibles: pantalons de tir baix, tops ajustats amb estampats brillants, ulleres de sol de vidres tintats, bosses de mà baguette, minifaldilles de denim i moltíssima purpurina. També triomfen els conjunts de dos peces, els teixits metàl·lics o sintètics, i tot allò que evoqui un futurisme retro, gairebé naïf. Personatges com Britney Spears, Paris Hilton o les Spice Girls són referents icònics d’aquesta estètica, ara reinterpretats a través de l’estil personal de influencers, celebrities i creadors de contingut. L’èxit del Y2K rau, en gran part, en la seva capacitat de jugar amb els límits entre el que és exagerat, divertit i provocador.
Aquest revival representa també una manera de qüestionar i resignificar codis culturals. Per a molts joves, vestir-se de Y2K és una forma de rebel·lió contra les normes estètiques estrictes, contra l’estandardització del cos i a favor d’una expressió visual que permet recuperar la frivolitat com a acte de llibertat. L’ús conscient de peces “passades de moda” també connecta amb el desig de sostenibilitat, moltes peces Y2K es recuperen en mercats de segona mà, plataformes de revenda o armaris familiars, en un gest que desafia la cultura del consum accelerat. Així mateix, el moviment genera comunitat i identitat compartida, especialment entre els joves que veuen en aquesta estètica una forma de jugar amb el gènere, el desig i la cultura pop.
El retorn del Y2K és doncs una relectura crítica i emocional de la manera com ens relacionem amb la imatge, la música i el desig d’hiperexposició en un entorn digital. En un món on la intel·ligència artificial comença a formar part del nostre dia a dia, tornar a una estètica que idealitzava el futur des de la innocència de l’MP3, del Messenger i de les vambes de plataforma pot ser una forma col·lectiva de demanar una pausa. I, sobretot, de reivindicar que la moda, quan és divertida i lliure, també pot ser una forma de pensament.
