Com és un estudiant universitari avui?
La Xarxa Vives d’Universitats ha presentat la 4a edició de l’informe Via Universitària. Es tracta d’un estudi que ofereix una radiografia de la realitat dels estudiants de grau als sistemes universitaris de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.
L’estudiant universitari del 2025 és majoritàriament dona (el 63%), té entre 18 i 21 anys i cursa una titulació en modalitat presencial, tot i que el 19% ho fa a distància. Segons el nou informe “Via Universitària 2025”, elaborat per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), aquest perfil genèric amaga una gran diversitat de trajectòries, condicions socioeconòmiques i expectatives acadèmiques que posen en qüestió l’equitat del sistema universitari.
Una de les principals conclusions de l’estudi és la persistència de la desigualtat d’origen social en l’accés, la permanència i l’èxit universitari. Els joves de famílies amb alt capital cultural i econòmic tenen més probabilitats d’accedir a la universitat, cursar estudis en institucions amb més prestigi i graduar-se en poc temps. En canvi, els estudiants de classe treballadora presenten trajectòries més irregulars, amb més abandonaments i més dificultats per compaginar els estudis amb la vida laboral.
La precarietat econòmica també marca profundament l’experiència universitària. Un 55% dels estudiants treballa durant el curs acadèmic, i d’aquests, el 39% ho fa per necessitat econòmica. A més, les ajudes públiques són insuficients: només un 35% dels enquestats rep alguna beca o ajuda. Aquesta realitat provoca que gairebé un terç dels alumnes visqui en un estat d’inseguretat financera constant.
Pel que fa a les condicions d’estudi, el dossier destaca que el 85% dels estudiants es mostra altament compromès amb la seva formació, tot i les dificultats. Tanmateix, l’organització dels plans docents, la càrrega de treball i la manca de flexibilitat són aspectes crítics: només un 37% considera que els estudis estan ben adaptats a la realitat laboral. Això genera un desencaix entre la formació universitària i les demandes del mercat de treball.
Un altre element rellevant és la creixent diversitat d’estudiants, tant en termes d’origen migratori com de necessitats específiques. Malgrat aquesta pluralitat, les polítiques universitàries d’inclusió encara són molt desiguals entre centres i no sempre responen a les necessitats reals dels estudiants. L’accessibilitat física i digital, així com el suport a la salut mental, són àmbits en què queda molt camí per recórrer.
L’informe conclou que el sistema universitari ha d’apostar per la justícia educativa, cal abordar els biaixos estructurals que generen desigualtats i garantir una experiència d’aprenentatge de qualitat per a tothom. Per això, es reclama una reforma integral que inclogui més finançament públic, beques suficients, flexibilitat curricular i polítiques actives d’inclusió i benestar.
