Per què ens agraden més les postes de sol a l’estiu?

Hi ha poques imatges més associades a l’estiu que una posta de sol. Sigui a la platja, a la muntanya o asseguts en una terrassa, sembla que els capvespres estivals tinguin uns colors molt més intensos que la resta de l’any. Però és realment així o només és una sensació? La resposta té a veure amb les dues coses.

Quan el Sol és molt baix a l’horitzó, els rajos han de travessar molta més atmosfera abans d’arribar als nostres ulls. Durant aquest trajecte, les partícules de l’aire dispersen sobretot la llum blava, mentre que els tons vermells, taronges i rosats continuen el seu camí. Per això, just abans que el Sol desaparegui, el cel s’omple de colors càlids.

A l’estiu l’atmosfera acostuma a contenir més pols, petites partícules, vapor d’aigua i aerosols procedents de la calor, dels incendis forestals llunyans o fins i tot de la pols del Sàhara, que de tant en tant arriba fins a Andorra.

Aquestes partícules actuen com un filtre natural que intensifica els colors del capvespre. Si n’hi ha poques, la posta és més discreta; si n’hi ha en la quantitat justa, els vermells i taronges poden ser realment espectaculars.

Els núvols alts són els grans aliats d’una bona posta de sol. Quan els darrers rajos del dia els il·luminen des de sota, es tenyeixen de tons daurats, taronges, roses o fins i tot violetes. En canvi, un cel completament tapat acostuma a amagar l’espectacle.

Peròtambé hi ha un factor psicològic molt important. A l’hivern, moltes postes de sol passen quan encara som treballant, estudiant o ja és fosc molt aviat. En canvi, a l’estiu els dies són més llargs, estem més sovint a l’aire lliure i tenim més temps per aturar-nos uns minuts i mirar el cel.