Neus i Aina converteixen Anam Fent en un podcast de referència per a adolescents dels Països Catalans
Palma.– Hi ha trobades que no es fan per emplenar programes, sinó per recordar als qui hi participen per què fan el que fan. La creadora del podcast Anam Fent, Neus Gil, encara té molt fresc el cap de setmana que va viure a l’Aferrada, la gran cita de creadors de contingut dels Països Catalans, on enguany —diu— “s’ha notat un sentiment de comunitat molt viu, sobretot entre els qui fem contingut en català”. La Neus i la seva companya de podcast, Aina Segura, hi van arribar amb una proposta que acabaria convertint-se en una de les activitats més singulars del certamen: un bingo. “Volíem fer dues activitats separades, però al final ens va semblar molt més guai ajuntar-ho tot”, recorda. I és així com van acabar compartint espai amb la creadora Constança Ramis (@co.torrita), amb en Joan Salvador Moñino de Parlars Mallorquins (@parlars_mallorquins), amb el tàndem format per Sebastià Crespí (@scm1302) i Toni Miró (@tonietms), del projecte Araendonen, i també amb en Toni Guiscafré (@toniguiscafre). El funcionament era simple: cada participant tenia un número i havia de respondre una pregunta sobre la creació de contingut —des dels millors creadors del moment fins a les manies que els fan ràbia. “Era una excusa per xerrar de forma natural, sense cap pressió. La llengua hi era molt present, però també el salseo i les petites coses que passen quan et dediques a això”, comentava. De fet, Anam Fent va néixer fa tres anys, quan la Neus i l’Aina estaven a punt d’anar a viure juntes a Alemanya. “Som amigues de la carrera i sempre hem estat consumidores de podcasts. L’Erasmus ens semblava l’excusa perfecta per començar-ne un”, explicava. Al cap d’uns mesos, el que havia de ser una cosa puntual es va convertir en un podcast setmanal, i després en un perfil actiu a TikTok i Instagram. “Pel que fa al tema de la llengua, penso que no va ser una decisió. Ens sortia natural, ja que sempre hem utilitzat el català, i quan vam pensar a fer un projecte juntes vam dir: per què no l’hem de fer en català? Era orgànic”, assegurava. Amb els anys, també han incorporat nous formats, com l’última aventura: una sèrie de videoblogs arran d’un viatge a Tailàndia de fi de carrera. “Ens ho vam passar molt bé i ens surt de forma natural fer-ho. No sabem si seguirem, però estam explorant”. Quan se li demana pels millors moments que li ha aportat ser creadora de contingut, la Neus no dubta. “Les oportunitats que ens dona de conèixer gent real. Sens dubte això és el millor: les persones i les experiències”. I l’Aferrada, diu, n’és un bon exemple. “Hi ha amics que ja formen part del nostre dia a dia, i gent amb qui tens molt en comú”. Pel que fa a la pitjor part, assegura que és la incomprensió. “Ens adonem que encara hi ha gent que menysprea la llengua. Ens fan comentaris despectius del mallorquí i ens diuen que tenim ‘una patata dins la boca’… Al final sempre t’acabes trobant amb prejudicis”, lamenta. Per a Anam Fent, participar a l’Aferrada és també una manera de veure com ha evolucionat l’escena. “Al principi era una cosa petitona, però cada any creix i aprens coses noves. Enguany, per primera vegada, hem pogut xerrar amb periodistes i gent de mitjans, i ha estat molt guai, perquè no pensàvem que mai hi podríem tenir accés”, reconeixia. A més, la trobada també els va servir per fer xarxa fora de Mallorca. “Aquest any hem fet molta relació amb creadors valencians. Sovint tenim la sensació d’estar una mica apartades dins la comunitat creativa, ja que la indústria està molt centrada a Barcelona. Per això va ser xulo que ens donassin un espai propi per fer el bingo, per donar veu als creadors balears”, celebrava. Pel que fa als plans de futur, la Neus té clar que el podcast vol mantenir la naturalitat inicial. “Mai ens ho hem pres super en sèrio i no volem que sigui la nostra feina. És complementari. No tenim gestor ni suport econòmic… Ho feim nosaltres, i això implica invertir-hi temps i energia”. De fet, potser és precisament aquesta essència —l’anar fent, sense pressa i sense impostar res— el que ha connectat amb la seva comunitat. Perquè, com diu la Neus, “hem crescut totes a la vegada: nosaltres i la gent que ens escolta”. |
