Gaza arriba al seu límit, desbordada de fam, bombes i amb el futur trencat

El que passa ara mateix a la Franja de Gaza és una de les pitjors crisis humanitàries que es recorden. Ja no estem parlant només de guerra, sinó que estem parlant de fam, nens desnodrits i hospitals col·lapsats.

Què està passant?

Des que va esclatar la guerra entre Israel i Hamàs, més de 80.000 persones han mort a Gaza. Perquè ens fem una idea en qüestió de proporció és com si quasi la totalitat de la població d’Andorra hagués estat exterminada.

La població viu en condicions extremes: sense menjar, sense electricitat i sense accés a medicaments. Els combois d’ajuda humanitària arriben amb molta dificultat, i sovint són atacats abans d’arribar a la gent que més ho necessita. O inclús el que va passar recentment és que milers de quilos d’ajuda humanitària van quedar bloquejats a Kerem Shalom, al costat de la Franja de Gaza, i sota el sol d’estiu tots aquests aliments no han pogut ser utilitzats, ja que estan en descomposició.

Organitzacions com les Nacions Unides o Metges Sense Fronteres ja han avisat que si no es permet l’entrada urgent d’ajuda, milers de persones, sobretot infants, moriran per desnutrició.

La majoria dels hospitals estan destruïts o sense recursos, i molts nens estan morint literalment de gana. Els preus dels aliments s’han disparat més d’un 1000%, i en molts llocs ni tan sols es poden comprar aliments bàsics.

I el món que fa?

Alguns països com Espanya o Noruega han reconegut l’Estat de Palestina, com a gest polític per pressionar per una solució al conflicte.

Però sobre el terreny, res canvia perquè Israel manté el bloqueig i l’ajuda no arriba amb prou força per evitar la fam i el col·lapse. Mentrestant, molts governs miren cap a una altra banda o actuen amb una lentitud desesperant, mentre la crisi humanitària és cada cop més greu.

Des d’Andorra s’ha fet alguna cosa?

Doncs bé, recentment el president del grup socialdemòcrata, Pere Baró, ha reclamat que des d’Andorra es reconegui l’estat de Palestina.

Pel que fa a Concòrdia, el partit liderat per Cerni Escalé, han demanat el mateix fent “una crida clara a Govern perquè abandoni la inacció, ja que reconèixer Palestina no és només un gest diplomàtic, és una afirmació ètica i democràtica que Andorra, com a Estat sobirà, té el deure d’assumir”.

En canvi, Andorra Endavant no comparteix opinions i la seva líder, Carine Montaner, ha demanat mantenir la neutralitat.

Què fa que el reconeixement de Palestina sigui tan significatiu?

Doncs primer de tot, reconèixer l’Estat de Palestina vol dir, acceptar que el poble palestí té dret a l’autodeterminació; és a dir, el dret a decidir com vol viure, quin govern vol tenir i quin ha de ser el seu territori. També implica oferir o establir relacions diplomàtiques formals, com ara obrir una ambaixada o mantenir contactes oficials amb l’Autoritat Nacional Palestina.

Aquest gest suposa tractar Palestina com un estat dins de la comunitat internacional, fins i tot si encara no és membre de ple dret de les Nacions Unides. A mesura que més països fan aquest reconeixement, el seu estatus internacional es reforça.

I com és evident reconèixer Palestina envia un missatge polític clar: el país que ho fa es posiciona en un context en què Israel i Palestina puguin conviure de forma separada, segura i en pau.

Per què ens hauria d’importar des d’Andorra?

Perquè això no és només una guerra llunyana, sinó una crisi que ens mostra com el dret a viure en pau i amb dignitat pot desaparèixer en qüestió de setmanes. I perquè ser jove també és voler un món més just, encara que ens sentim “petits”.

Un petit reconeixement als periodistes de guerra

Si us voleu mantenir al dia del que està passant només heu de llegir els diaris o mirar els telenotícies, on molts periodistes es juguen la vida cada dia perquè tots puguem estar informats. Fins ara han estat més de 200 els periodistes assassinats, i, tot i això, molts no marxen d’allà, ja que sabent com és d’important per al món la seva figura i interlocució. Per això podem fer valdre la seva feina llegint, mirant, compartint tot el que publiquen.

Us deixem amb la foto dels premis WordPress que es va emportar el premi a la foto de l’any.