Fonorama revoluciona el món musical amb la música feta a mida
| “Ser músic del segle XXI no és només tocar bé un instrument” assegurava el guitarrista i membre de Fonorama, Lluís Casahuga. “És molt útil dominar els recursos tecnològics d’avui en dia, poder enregistrar, editar, programar MIDI, mesclar … És una feina molt transversal, on també són necessaris coneixements de comercial, comptabilitat i comunicació” afegia. De fet, aquesta és una de les premisses que tenen clares els tres membres que conformen aquest estudi de creació sonora: el mateix Casahuga, especialista en nous formats i llenguatges experimentals, el pianista i expert en jazz i improvisació Enric Bartumeu, i el compositor clàssic Toni Gibert, amb una sòlida trajectòria cultural. Una combinació de talents ben complementats que ha acabat donant forma a un estudi de producció interdisciplinari que, a poc a poc, es va obrint camí al país a través de les seves creacions. “Ens coneixíem de projectes previs, però el moment de posar nom i forma a Fonorama va arribar quan vam decidir que no volíem limitar-nos a col·laboracions puntuals. Volíem consolidar un grup creatiu estable” recordava Casahuga. Ara, després d’haver participat en muntatges teatrals com ‘Jo dic Mai més’ de Ferran Castells col·laborant amb creadors com Àlex Polls, compost contingut sonor en exposicions com “Vincles” del Museu Carmen Thyssen, treballat en espectacles destacats com ‘Angèlica’ del Teatre Eòlia de Barcelona, o haver creat la música del solo de circ poètic ‘Akri’ de la companyia de Manel Rosés —que ha estat guardonat amb el Premi de la Crítica, al Festival Mostra Igualada i nominat als Premis Talía 2025 com a millor obra de circ—, els tres membres de Fonorama —que també són docents, intèrprets actius i productors capaços de moure’s entre disciplines— busquen ara fer-se un lloc consolidat dins l’escena cultural. “La gent ens coneix com a individus, però ara ens interessa que també ens reconeguin com a col·lectiu, com a estudi de creació sonora”, comentava Casahuga. De fet, recentment han llançat la seva pàgina web, on mostren el ventall de projectes en què han treballat i els serveis que ofereixen. L’objectiu de Fonorama, com explica Casahuga, és treballar sempre amb la voluntat d’acostar-se al màxim a les necessitats i sensibilitats de cada client. “Ens interessa entendre què vol la persona o l’entitat que ens contracta i trobar la manera d’oferir un producte sonor que sigui fidel al seu propòsit, però també coherent amb la nostra mirada creativa” explicava. En aquest sentit, la seva manera de funcionar és clarament per projectes: “Ens reunim, parlem molt, donem voltes a les idees i acabem triant un cap de projecte que coordina el procés i marca els tempos” afegia. El repartiment de rols, de fet, es fa de manera orgànica i respon a les fortaleses i perfils de cada membre: Gibert domina la composició clàssica i l’àmbit literari, Bartumeu és una peça clau en el jazz i la música moderna, mentre que Casahuga aporta la visió experimental i tecnològica del grup. Pel que fa a la tecnologia, Fonorama també ha començat a explorar les possibilitats de la intel·ligència artificial, però des d’una mirada crítica i creativa. “Hem utilitzat eines d’IA, però no com qui entra en una web i demana música per a ‘amor’ o ‘emoció’. Ens interessa la IA com a eina artística real, desenvolupada a partir del codi, com les que treballen a l’IRCAM de França” explicava Casahuga. En aquest sentit, deixava clar que l’estudi aposta per la personalització, que marca la diferència en un context on el so —i qui el crea— corre el risc de ser substituït per solucions impersonals. “Ens agradaria continuar ampliant l’abast dels nostres projectes, especialment en l’àmbit audiovisual, però és difícil obrir-se pas en un entorn dominat per bancs de música prefabricada i solucions d’IA de baix cost”, comentava el músic, qui assegura conèixer creadors audiovisuals que prefereixen pagar trenta euros per una música genèrica. “Ho entenem, però sabem que quan el que es busca és una experiència sonora realment significativa, cal apostar per una altra cosa” assenyalava. |
