Troben indicis de vida en un planeta extrasolar

L’exoplaneta K2-18b, situat a 120 anys llum de la Terra, presenta compostos químics que podrien estar associats amb processos biològics. Tot i això, la comunitat científica reclama prudència i més dades abans d’arribar a conclusions definitives.

La recerca de vida més enllà del nostre planeta ha tornat a situar-se en el focus científic arran d’un nou descobriment que podria marcar un abans i un després en l’estudi dels exoplanetes. Un equip internacional encapçalat per l’astrònom Nikku Madhusudhan, de la Universitat de Cambridge, ha publicat un estudi a la revista Astrophysical Journal Letters en què s’apunten indicis consistents d’una molècula potencialment relacionada amb formes de vida a l’exoplaneta K2-18b, un món que orbita al voltant d’una estrella freda de tipus nana a la constel·lació del Lleó.

Aquest planeta, descobert per primera vegada l’any 2017 per astrònoms canadencs, forma part de la classe dels anomenats subneptuns, cossos de mida intermèdia entre la Terra i Neptú, habituals a l’univers però sense paral·lel conegut al nostre Sistema Solar. Concretament, K2-18b ha estat definit com un possible planeta “hiceà”, un terme encunyat pel mateix equip de Cambridge per descriure mons amb un oceà global sota una atmosfera rica en hidrogen.

L’interès en aquest planeta ha augmentat recentment gràcies a les observacions del telescopi espacial James Webb, que han permès detectar, amb una claredat inèdita, la presència de sulfur de dimetil (DMS) a la seva atmosfera. Aquesta molècula, formada per sofre, carboni i hidrogen, és especialment rellevant perquè, a la Terra, la seva única font coneguda és biològica: concretament, algues marines que l’emeten com a subproducte metabòlic.

Tot i l’emoció del descobriment, la comunitat científica insisteix en la necessitat de mantenir el rigor i no confondre indici amb prova. “És un senyal interessant, però estem encara molt lluny de poder afirmar que hem trobat vida fora de la Terra”, va advertir Stephen Schmidt, científic planetari de la Universitat Johns Hopkins. En la mateixa línia, Christopher Glein, de l’Institut de Recerca del Sud-oest de Texas, recorda que “fins que no veiem E.T. saludant-nos, no hi haurà res irrefutable”.

Un debat obert sobre l’habitabilitat

Una de les grans incògnites que planen sobre el cas del K2-18b és si aquest planeta pot ser realment habitable. L’equip de Madhusudhan defensa que la seva composició atmosfèrica i la temperatura moderada podrien ser compatibles amb oceans càlids, tal com prediuen els models dels planetes hiceans. A més del DMS, també s’hi han detectat altres compostos com metà i diòxid de carboni, que reforcen aquesta hipòtesi.

No obstant això, altres científics són més escèptics. Segons un article publicat recentment per Matthew Nixon, de la Universitat de Maryland, K2-18b podria ser un planeta molt menys acollidor del que sembla: una gran massa rocosa amb un oceà de magma i una atmosfera espessa, poc apta per a la vida tal com la coneixem. En aquest sentit, s’adverteix del perill d’interpretar els senyals químics fora de context i es demana més observacions per confirmar l’origen d’aquestes molècules.

Els límits de la tecnologia actual i els reptes polítics

Els avenços assolits gràcies al telescopi Webb han estat crucials per assolir aquest grau de detall en l’anàlisi de les atmosferes planetàries. El mètode emprat, basat en l’espectroscòpia de transmissió, permet identificar la composició química quan la llum estel·lar travessa l’atmosfera del planeta durant el seu trànsit orbital. Aquesta tècnica, però, encara té limitacions, especialment quan s’aplica a planetes tan llunyans com K2-18b.

A més, el progrés d’aquesta recerca depèn en gran mesura del suport polític i econòmic a la investigació espacial. Diversos científics han alertat que possibles retallades pressupostàries a la NASA, com les proposades durant l’administració Trump, podrien posar en perill missions futures i projectes clau per a l’astrobiologia. En paraules del científic Edward Krissansen-Totton: “Si s’eliminen els programes d’exploració, la recerca de vida extraterrestre es podria aturar completament durant dècades”.

El cas del K2-18b representa una fita indiscutible en la recerca de vida més enllà del nostre planeta. Per primer cop, els científics compten amb dades que suggereixen la possible presència d’una biofirma en un exoplaneta potencialment habitable. Ara bé, la prudència és imprescindible.