Què passa quan ChatGPT escriu per tu?
Un equip d’investigadors del Media Lab del Massachusetts Institute of Technology (MIT) ha publicat un estudi que analitza com afecta l’ús del ChatGPT al cervell i al procés d’aprenentatge dels estudiants. La recerca, titulada Your Brain on ChatGPT, compara el comportament i l’activitat cerebral d’alumnes que escriuen textos amb i sense l’ajuda d’aquesta eina d’intel·ligència artificial, i planteja preguntes rellevants sobre la dependència tecnològica i la pèrdua de capacitats cognitives.
L’estudi va comptar amb la participació de 54 joves d’entre 18 i 39 anys als Estats Units, que es van dividir en tres grups. El primer utilitzava ChatGPT per redactar els textos; el segon feia servir un motor de cerca, com Google, per trobar informació; i el tercer havia de treballar sense cap recurs digital. L’experiment es va dur a terme en quatre sessions durant diversos mesos. En la darrera fase, els investigadors van demanar als participants que canviessin d’eina: els qui havien escrit amb ChatGPT ho feien ara sense ajuda, i viceversa. Durant tot el procés, es va registrar l’activitat cerebral amb electroencefalografia (EEG) i es van avaluar els textos segons la qualitat lingüística, l’estructura i la coherència.
Els resultats mostren diferències significatives entre els tres grups. Els estudiants que van escriure sense assistència van mostrar una activitat cerebral més intensa i una xarxa neuronal més connectada, especialment en àrees relacionades amb la memòria i la comprensió lectora. En canvi, el grup que va treballar amb ChatGPT presentava menys activitat neuronal i menys implicació cognitiva, mentre que els que van utilitzar motors de cerca es trobaven en un punt intermedi. A més, els participants que havien fet servir l’IA van mostrar una menor capacitat per recordar les idees que ells mateixos havien escrit i una sensació reduïda d’autoria sobre el text final. Segons els autors, això pot indicar que el procés d’escriptura assistida redueix la participació mental activa i afavoreix una actitud més passiva davant del coneixement.
En la fase final de l’estudi, quan els estudiants que havien treballat amb ChatGPT van haver d’escriure sense l’ajuda de l’IA, el seu rendiment neuronal i la qualitat dels textos no van millorar significativament, fet que suggereix que la dependència de l’eina pot tenir efectes persistents en la manera de pensar i d’estructurar idees. Tot i això, els investigadors del MIT insisteixen que els resultats són preliminars i que cal més recerca abans d’extreure conclusions definitives. La mostra és reduïda i se centra exclusivament en la redacció d’assaigs, de manera que no es pot generalitzar a tots els usos de la intel·ligència artificial.
Tot i així, diversos analistes coincideixen que la confiança excessiva en l’IA pot debilitar el pensament crític, la memòria i la capacitat d’aprenentatge autònom. Per això, molts pedagogs defensen la necessitat d’una educació digital conscient, que ensenyi als joves a utilitzar aquestes eines com a suport, i no com a substitut del propi raonament.
En definitiva, el treball del MIT posa sobre la taula un debat urgent: com podem aprofitar el potencial de ChatGPT sense perdre la capacitat de pensar per nosaltres mateixos? La clau, segons els investigadors, potser és trobar un equilibri: fer servir la intel·ligència artificial per inspirar, revisar o aprendre, però mantenint sempre el control i la reflexió sobre el procés creatiu. Com recorden els autors de l’estudi, el veritable repte no és competir amb les màquines, sinó aprendre a conviure-hi de manera crítica i intel·ligent.
