Les xarxes socials desafien la concentració dels joves a les aules
l curs escolar 2025-26 ja ha començat i, segurament, ho ha fet arrossegant els mateixos problemes que els darrers anys: l’ús dels mòbils i la quantitat d’hores que dediquen els alumnes a les xarxes socials. En ple segle XXI, les xarxes socials s’han convertit en una extensió del nostre dia a dia, però si hi ha una plataforma destacable entre els joves és TikTok. Amb vídeos de només uns segons, un algoritme potent i contingut sense fi, aquesta xarxa ha captivat milions d’adolescents a tot el món. Aquestes característiques que presenta aquesta eina tecnològica, però, estan canviant la concentració dels joves, especialment a les aules dels instituts.
Mirar els vídeos de TikTok o els Reels d’Instagram de forma repetitiva activa de forma constant el cervell i això pot generar una mena d’addicció perquè el cervell s’acostuma a estímuls ràpids i visuals, la qual cosa després li costa mantenir l’atenció en activitats més llargues com llegir, estudiar o simplement escoltar en una classe. De fet, els psicòlegs posen el crit al cel en què alguns videojocs o les mateixes xarxes socials tenen una sèrie de casuístiques que fa que molts joves s’enganxin. “Els jocs són molt estimulants, hi ha molt de color i van acompanyats amb música i sorolls, pots estar connectat amb gent d’altres països i crea moltes addiccions”, alerta la psicòloga Mireia Català.
La manca de concentració i d’atenció cada vegada és més visible en els instituts. Algunes professores expliquen que han hagut de canviar dinàmiques dins de les aules perquè els alumnes ja no aguanten una hora consecutiva escoltant els continguts. “Hem d’intentar fer activitats més curtes i ràpides, els costa moltíssim estar concentrats més de 30 minuts”, relata la professora de batxillerat de castellà i literatura, Sandra Ramírez. “Hem de buscar la manera de fer la mateixa tasca segmentant perquè si són tasques llargues els costa moltíssim”, agrega Ramírez. La tutora considera que això es deu perquè estan acostumats a coses molt ràpides, com és el cas de les xarxes socials. “No tenen paciència i de seguida es cansen, necessiten estímuls cada dos per tres”, comenta Ramírez. Segurament per aquest motiu, a vegades els posen treballs en formats semblants a les xarxes socials, com per exemple que facin algun vídeo explicatiu d’algun contingut concret.
“Són incapaços de llegir-se un text i d’entendre’l”, remarca la professora, Roser Calvo, qui també explica que quan estan a l’aula no “t’escolten” o inclòs alguns “miren el mòbil a classe”. De fet, la tutora també explica que no pot enviar deures a casa perquè és el ChatGPT qui els hi fa. “Es passen la nit jugant o mirant TikTok, el segon dia de classe ja me n’han faltat tres i en tinc catorze”, assevera Calvo, que afegeix. “Quan vam tornar de la pandèmia vaig analitzar els horaris que feien i juguen de nit i dormen de dia”.
“La concentració baixa perquè el primer que fan el matí quan es lleven és mirar les xarxes socials i ja s’estan carregant d’informació”, assenyala la psicòloga Mireia Català. La resta del dia continuen connectats en aquestes plataformes i fins que no se’n van a dormir no deixen de tenir el mòbil a la mà. Això acompanyat amb la falta de descans, fa que el “cervell vagi estimulat i costi adquirir informació”, detalla Català.
“El 95% dels adolescents dona més importància a les xarxes socials per un tema social que treure bones notes”, assenyala Català. “En mirar les xarxes estan al dia del que passa, però si no estan al dia són com els estranys”, detalla Català. De fet, la psicòloga ho exemplifica amb un cas que va tractar, on una adolescent va ser castigada pels seus pares sense utilitzar el mòbil i estava preocupada pel que es “podia perdre”.
Les xarxes socials s’han tornat molt addictives entre els joves, però la gran majoria no tenen entre cella i cella publicar continguts, sinó estar al corrent del que passa en aquestes plataformes. Això fa que s’hi passin moltes hores i acabi generant problemes a les seves llars. “Hi ha molts problemes a casa perquè no treuen bones notes, els pares els hi prohibeixen el mòbil i s’enfaden”, afirma Català. Aquest fet fa que molts psicòlegs hagin de fer teràpia als progenitors també, ja que molts no saben com han de gestionar l’ús que fan els seus fills dels dispositius. “Tenia una mare que s’emportava el rúter”, assevera la psicòloga. “Quan els hi treus els estímuls milloren”, destaca la psicòloga, que explica que quan en fan una bona gestió, com que no tenen els mòbils es posen a estudiar i millora el seu rendiment acadèmic. De fet, això també es veu a les aules. “Quan no utilitzen els dispositius a classe aguanten més perquè si fas exercicis en pantalla fan moltes coses alhora, en canvi, en paper el resultat és millor. Es cansen igual, però estan més concentrats”, manifesta Ramírez.
De totes maneres, la gestió és molt complicada perquè quan se’ls posa restriccions d’ús dels dispositius electrònics, alguns joves poden mostrar conductes conflictives. “Els nois quan els hi treuen la Play es posen agressius”, esmenta Català. En canvi, les noies són més propenses a fer “desafiaments” quan les hi treuen el mòbil, menciona.
