«El català no pot quedar-se a classe»
ls vídeos de divulgació lingüística que durant aquest curs han omplert les xarxes socials d’Aprèn Català van néixer amb un objectiu que anava més enllà de promocionar els cursos de llengua. Els seus cocreadors, Puri Sànchez i Marc Arencón, membres de l’àrea de Llengua Catalana, expliquen que la voluntat era contribuir a normalitzar l’ús quotidià del català i convertir les xarxes en una eina de difusió lingüística. «Volíem que el català fos una llengua social, no només administrativa», resumeix Sànchez en una entrevista a l’Agència de Notícies Andorrana.
La iniciativa va sorgir arran de la voluntat de donar un nou impuls a les xarxes socials d’Aprèn Català, que fins aleshores s’utilitzaven principalment per difondre informació pràctica sobre inscripcions o exàmens. «Volíem donar vida al compte d’Instagram», expliquen. L’objectiu era passar d’un canal unidireccional a un espai participatiu, amb continguts que convidessin els usuaris a interactuar, comentar i incorporar el català al seu dia a dia.
El projecte, desenvolupat conjuntament amb el departament de Política Lingüística, ha anat evolucionant al llarg del curs amb vídeos dedicats al vocabulari d’ús quotidià, expressions populars, efemèrides com el Dia de la Constitució o Sant Jordi, i fins i tot continguts més desenfadats sobre insults o paraules col·loquials. «No pot ser que a Andorra no hi hagués cap compte de difusió de la llengua catalana», recorda Sànchez sobre l’origen de la iniciativa.
La resposta del públic ha superat les expectatives dels impulsors. Segons expliquen, els vídeos han despertat l’interès tant de catalanoparlants com de persones que encara estan aprenent la llengua. «Hi ha molta més gent interessada en el català de la que creiem», asseguren. També destaquen la bona predisposició que han trobat quan han sortit al carrer per gravar els continguts. «No recordo cap cas de ningú que ens hagi rebutjat perquè els vídeos fossin en català», afirma Sànchez.
Més enllà de la difusió a les xarxes, els dos professors consideren que el principal repte continua sent traslladar l’aprenentatge fora de les aules. En aquest sentit, Arencón assenyala que molts alumnes tenen coneixements suficients per expressar-se en català, però encara els falta confiança per utilitzar-lo en situacions quotidianes. «El català no pot quedar-se a classe», afirma. Per això, anima els catalanoparlants a mantenir la conversa en català quan una persona que l’està aprenent s’hi adreça en aquesta llengua. «Molts alumnes ens diuen que intenten practicar-lo en una botiga o un restaurant i automàticament els responen en castellà. Això no és una ajuda; l’ajuda és mantenir el català», defensa.
L’entrevista també arriba en un context d’augment de la demanda d’aprenentatge de la llengua després de l’entrada en vigor dels nous requisits lingüístics. Segons Arencón, els centres d’autoaprenentatge «han duplicat i, en alguns casos, triplicat» l’afluència d’usuaris. Tot i això, tant ell com Sànchez remarquen que entre els estudiants hi conviuen perfils molt diversos: des de persones que s’hi acosten per obligació fins a d’altres que acaben descobrint que aprendre català és més fàcil del que imaginaven.
Els dos cocreadors es mostren satisfets del recorregut del projecte, però admeten que, previsiblement, el curs vinent no en podran continuar al capdavant. Tot i així, confien que la iniciativa tingui continuïtat. «Hem iniciat una cosa molt maca i esperem que els nostres companys prenguin el relleu», assenyalen, convençuts que els vídeos continuaran contribuint a apropar el català al conjunt de la societat andorrana.
[Enllaç a un dels vídeos: https://www.instagram.com/p/DWGxtAFAlnX/]
