Què és la Quaresma i per què dura 40 dies?
La Quaresma és el temps litúrgic que precedeix la Pasqua en el cristianisme i s’estén, en el ritus romà, des del Dimecres de Cendra fins abans de la celebració del Dijous Sant al vespre. El seu nom prové del llatí quadragesima, “quarantena”, en referència als quaranta dies simbòlics de preparació, una xifra carregada de significat bíblic. El Dimecres de Cendra, els fidels reben una creu al front feta amb les cendres dels rams beneïts del Diumenge de Rams de l’any anterior: un gest que recorda la fragilitat humana amb la fórmula “recorda que ets pols i en pols et convertiàs”. Aquesta pràctica està documentada ja a l’edat mitjana i mostra fins a quin punt la litúrgia cristiana ha mantingut una sorprenent continuïtat històrica.
Entre les curiositats més visibles hi ha el color lila o morat dels ornaments litúrgics, associat tradicionalment a la penitència i a la sobrietat. Durant la Quaresma desapareix l’“Al·leluia” de la missa i, en alguns temples, es cobreixen imatges amb teles, un costum antic que reforça la idea d’espera continguda abans de l’esclat pasqual. També hi ha peculiaritats en el còmput: tot i parlar de quaranta dies, els diumenges no es consideren pròpiament dies penitencials, perquè cada diumenge és celebració de la resurrecció. A més, la normativa actual de l’Església catòlica estableix dejuni obligatori només el Dimecres de Cendra i el Divendres Sant, i abstinència de carn els divendres, una disciplina molt més suau que la medieval, quan les restriccions alimentàries eren estrictes i afectaven fins i tot els lactis.
Històricament, la Quaresma també ha influït en la cultura popular. En moltes regions europees es desenvolupà la figura de la “Vella Quaresma”, representada amb set cames —una per cada setmana— que s’anaven tallant simbòlicament a mesura que avançava el temps. En l’àmbit gastronòmic, plats com els bunyols o les sopes de peix tenen arrels en aquest període d’abstinència. Fins i tot el Carnaval, amb el seu excés previ, s’explica com el contrapunt festiu abans de l’etapa austera. Aquest joc de contrastos, entre exuberància i contenció, revela que la Quaresma no és només un període religiós, sinó que és també un fenomen cultural que ha modelat costums, calendaris i formes de sociabilitat al llarg dels segles.
