Per què el ‘blackface’ genera polèmica arreu del món?
La pràctica de pintar-se la cara de negre, coneguda com a blackface, continua generant controvèrsia, especialment en el context de les cavalcades dels Reis Mags. Tot i que sovint es presenta com una tradició festiva i arrelada, nombrosos historiadors, activistes i organismes internacionals la consideren una pràctica racista pel seu origen i significat històric.
En algunes cavalcades, és habitual que el rei Baltasar sigui representat per una persona blanca amb la pell pintada de negre. Aquest fet es repeteix any rere any, i acostuma a generar debat públic, especialment en un context social cada cop més sensible a les qüestions de discriminació racial. Defensors de la tradició argumenten que es tracta d’un costum cultural sense intencionalitat ofensiva, mentre que els més crítics assenyalen que el simbolisme del blackface va més enllà de la intenció individual.
Quin és l’origen?
L’origen del blackface es remunta als Estats Units del segle XIX, on es va utilitzar en espectacles que reforçaven estereotips racials i ridiculitzaven la població negra. Amb el pas del temps, aquesta pràctica es va estendre al teatre, al cinema i a la televisió, tant a Amèrica com a Europa, fins que els moviments pels drets civils van començar a denunciar-ne el caràcter ofensiu.
El debat va adquirir una dimensió internacional arran de la polèmica protagonitzada pel primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, quan van sortir a la llum imatges antigues en què apareixia amb blackface. El mateix Trudeau va reconèixer posteriorment que es tractava d’una pràctica inacceptable, independentment del context. Malgrat el rebuig creixent, representacions similars encara persisteixen en altres celebracions europees, com la figura de Zwarte Piet als Països Baixos (és el patge que ajuda a Sant Nicolau a repartir regals a la Festa de Sant Nicolau), o en algunes festes populars a Amèrica Llatina.
Els Reis d’Orient
Una de les alternatives més plantejades és que el rei Baltasar sigui representat per una persona negra, una opció que, en un context de creixent diversitat cultural, resulta cada vegada més viable. Actualment, hi ha persones negres del país o nouvingudes que estan integrades, fet que desmunta l’argument que no es disposa de perfils adequats per assumir aquest paper durant les cavalcades. En aquest sentit, no es tracta de contractar algú exclusivament per la seva condició racial, sinó d’incorporar criteris de representació similars als que s’apliquen habitualment en altres àmbits culturals, com el cinema o el teatre, on es busca que els personatges s’ajustin a determinades característiques físiques o d’edat. Aquesta aproximació permet preservar l’essència de la tradició alhora que s’adapta als valors socials actuals, sense alterar el sentit de la celebració ni introduir elements artificials.
Cada any, a mesura que s’apropen les festes de Nadal i Reis, la qüestió torna a l’agenda pública, posant sobre la taula la necessitat de revisar tradicions des d’una mirada crítica i inclusiva.
