Jordi Borràs: “Els fotoperiodistes no som simples fotògrafs, som notaris del fet i de l’actualitat”
El fotoperiodista català Jordi Borràs visitarà el Principat aquest dissabte a les 10 del matí per impartir un taller pràctic al Fòrum de la Fnac destinat a ensenyar a treure el màxim rendiment a les càmeres dels telèfons mòbils. L’activitat, pensada per a tots els públics, explorarà des de tècniques bàsiques de fotografia fins a consells sobre l’ús dels diferents objectius i com capturar imatges en qualsevol situació. “Tenim dispositius molt potents a les mans, però sovint no els sabem fer servir. Espero que tothom aprengui; sé que hi ha molts tipus de mòbils, però intentaré compartir consells útils que serveixin a tothom”, ha avançat Borràs.
El fotoperiodista, que ha dedicat la major part de la seva vida professional al fotoperiodisme i s’ha consolidat com a referent del sector col·laborant amb mitjans com l’Agència Catalana de Notícies o La Mira, ha parlat sobre alguns dels reptes del fotoperiodisme al segle XXI. Pel que fa a la irrupció de la intel·ligència artificial, Borràs considera que el fotoperiodisme no patirà un sotrac greu. “Els intents de substituir el fotoperiodisme amb imatges generades per IA han provocat reaccions negatives: la gent ha posat el crit al cel”, assegurava, explicant que quan parlem d’imatges generades per IA estem parlant de “fotorealitat”, que pot semblar realista, però no és un fet real, i que, per això, no té cabuda en el fotoperiodisme. “Hem de partir de la base que els fotoperiodistes no som simples fotògrafs: som notaris del fet i de l’actualitat. Per això signem les fotos més enllà de l’autoria: la nostra signatura certifica que allò és real, que és notícia”, afegia, tot comentant que en altres camps, com el cinema, la publicitat o la moda, la IA pot tenir més sentit.
Un dels reptes que Borràs sí que considera rellevants i que, segons el seu parer, cal afrontar amb urgència és garantir el dret a la informació i evitar les seves vulneracions. “El genocidi de Gaza ha mostrat com desenes de periodistes i fotoperiodistes han estat assassinats, vulnerant no només el dret a informar, sinó també el respecte a la vida humana. Crec que aquest és un dels principals reptes que afrontarem en un futur en què sovint estem sotmesos a idees i interessos externs”, assenyalava el fotoperiodista.
Una altra qüestió, és el fet que les generacions van canviant, que la tecnologia evoluciona i que tot es modifica. “Hi ha molt talent, però poques oportunitats laborals. Molta gent molt talentosa no pot dedicar-se plenament a la fotografia, i això és una llàstima. Passa perquè és una feina molt poc valorada i millor remunerada fora d’Espanya, cosa que obliga molts professionals a marxar lluny”, explicava Borràs, qui assenyalava que a França, per exemple, la situació no és perfecta, però sí que hi ha un reconeixement institucional: el fotoperiodisme compta amb un salari o un subsidi per a professionals de la cultura. “Jo sóc autònom i hi ha mesos que no tinc feina; allà, gràcies a aquest suport, pots continuar treballant. L’Estat francès reconeix que oficis com el periodisme o la música són essencials per a la cultura”, afegia.
A Espanya, fins fa poc, la situació era diferent. Els mesos dolents eren molt difícils perquè el fotoperiodisme no s’entenia com un sector cultural amb drets i protecció. “Fins i tot hi va haver sentències, com la de Roser Vilallonga, que inicialment no reconeixien les obres fotogràfiques dins del dret d’autor. Amb els anys, la jurisprudència ha avançat i ara s’entén que el fotoperiodisme és un ofici amb drets d’autor que cal respectar, encara que continuï sent menystingut dins del sector cultural. Això genera una gran indefensió i un menyspreu absolut: la nostra feina és cultura, però només se’ns valora parcialment”. Finalment, quant a la formació, Borràs remarca que n’hi ha, però que caldria reforçar-la a les universitats. “Molts periodistes acaben aprenent fotografia de manera autodidacta perquè no han tingut formació específica, i això és una llàstima. Les eines hi són, però falten recursos i suport” concloïa.
