Per què ens agraden tant les sèries true crime?

Les sèries de true crime s’han convertit en un dels fenòmens culturals més potents dels últims anys. Plataformes com Netflix, HBO o Spotify han convertit els assassinats reals, els judicis mediàtics i les històries de misteri en productes de consum massiu, amb audiències de milions d’espectadors. Segons dades de YouGov del 2024, més del 60 % dels menors de 35 anys als Estats Units i a Europa afirmen veure o escoltar continguts de true crime de manera regular. Aquesta fascinació respon a diversos motius, la curiositat per allò prohibit, la necessitat de comprendre la ment criminal i la sensació de seguretat que provoca veure el mal des de la distància segura de la pantalla.

Els psicòlegs assenyalen que mirar true crime pot activar mecanismes de defensa i d’empatia alhora. Els espectadors senten una combinació de por i alleujament que pot arribar a ser catàrtica, ja que els permet enfrontar-se a l’horror en un context controlat. A més, aquestes sèries ofereixen una narrativa estructurada que apel·la a la nostra necessitat de justícia i resolució, volem saber qui és el culpable, per què ho ha fet i com acaba el cas. No obstant això, alguns experts alerten que el consum excessiu d’aquest tipus de contingut pot banalitzar la violència, deshumanitzar les víctimes o generar desconfiança generalitzada envers la societat.

Per als joves, el true crime no és només entreteniment, és també un mirall cultural. Ens atrau perquè ens parla del costat fosc de la condició humana, però també perquè ens permet reflexionar sobre el poder dels mitjans, la manipulació de la informació i la fragilitat de la veritat. Les històries reals de crims són, en certa manera, els contes morals del segle XXI: expliquen què passa quan el desig, la cobdícia o la ràbia superen els límits del que és acceptable. El repte és mirar-ho amb consciència crítica, entenent que darrere de cada sèrie hi ha vides reals, víctimes.