El Fòrum de la Joventut demana més precisió en les dades dels joves al país
Un 35,4% dels joves entre 15 i 34 anys es troben entre la població inactiva del país l’any 2024, és a dir, que no treballen ni cerquen feina. Una dada que es va llançar dijous passat des del departament d’Estadística i que va sobtar en ser una xifra alta per Andorra. En concret, són 7.655 joves els que estarien de forma inactiva en l’actualitat. Amb tot, cal tenir en compte que són dades difícilment interpretables i poc precises, segons han destacat des del Fòrum Nacional de la Joventut (FNJA). Cal destacar que l’entitat no qüestiona les dades publicades per Estadística, sinó que demanen la publicació de les dades en brut “per poder interpretar-les” és a dir, poder tenir més eines per tenir una millor visió de la realitat juvenil (serveis d’ocupació, registre d’estudiants fora, etc.).
No tenir un Servei d’Ocupació com a Espanya o França amb un atur que permeti comptabilitzar les persones, no tenir dades exactes dels joves estudiants i que treballen fora o dins del país o aquelles que busquen activament, però no estan inscrites al servei fa que es compliqui la recopilació i interpretació de les dades. De fet, aquesta incertesa amb els indicadors és una de les queixes del FNJA. Poder gaudir de més eines per interpretar les dades faria que s’obtingués una millor visió de la realitat juvenil andorrana (serveis d’ocupació, registre d’estudiants fora, etc.). El problema recau que no saben fins a quin punt està segmentat per edats i reflecteix la realitat d’Andorra.
Així mateix, expressen que no tenir un suport com l’atur a Espanya quan es deixa o no s’aconsegueix treball, fa que molts treballadors conformes per les condicions precàries tinguin por d’alçar la veu o introduir-se en sindicats i comitès. En aquest sentit, també manifesten que l’estratègia de tenir un turisme de qualitat és bona, però primer s’hauria de poder garantir uns sectors de treball de qualitat, no per desesperació, sinó perquè els joves vulguin arrelar-se i quedar-se a Andorra. El model actual “expulsa el talent local i està generant un efecte de ‘fuga de cervells’ i un arrelament precari”, asseguren, afegint que és un aspecte preocupant per la cohesió social i el futur del territori.
Per poder explicar l’alta taxa d’ocupació i la baixada d’andorrans al territori, s’han de mirar les dades de joves estrangers al país. De la Unió Europea estan un 35,6% i de la resta del món són un 10,1%, enfront del 54,3% dels joves andorrans residents el 2024, quan fa dos anys era de prop del 59%. Si bé són percentatges amb grans diferències entre ells, des del Fòrum han recordat que molts dels andorrans que, teòricament, continuen residint al país no ho fan. Sigui perquè estan estudiant i treballant fora i encara que es troben com a inactius en la Caixa de la Seguretat Social Andorrana, continuen tenint Andorra com a residència fiscal, o bé, han marxat i no s’han donat de baixa definitiva o continuen tenint la nacionalitat. Un aspecte que es reforça amb la manca d’indicadors sobre la mobilitat juvenil, perquè es distorsiona la fotografia real dels estudiants i treballadors joves a l’estranger. A més, el FNJA assegura que aquesta manca podria portar a decisions polítiques basades en dades incompletes.
Finalment, segons les primeres sensacions que s’obtenen al Fòrum després de les converses que mantenen, la realitat és que la tendència del país està anant cap a un model similar a Mònaco, on els treballadors són estrangers i viuen en pobles propers fora del territori i només es queda qui pot mantenir un cost de vida elevat. Així mateix, defensen que si els mateixos andorrans no volen residir o crear una vida aquí, és perquè hi ha una por a la incertesa sobre la qualitat de vida que els hi presenta per les qüestions de l’habitatge o la precarietat laboral, derivant en un problema de cohesió social i psicològica.
