L’huracà andorrà que triomfa al Music Meets Turism de Maspalomas: així és Ian Moya

Dels escenaris d’Andorra a cantar a Maspalomas amb més de 10.000 persones de públic. Aquest ha estat l’inici d’un camí que es preveu ple d’èxits per al jove cantant Ian Moya que, amb només 17 anys, ja trepitja escenaris de concursos internacionals com el ‘Music Meets Turism’ a les Illes Canàries. A punt de començar els seus estudis en producció musical a Girona, a l’Andorra és jove hem tingut l’oportunitat de parlar amb ell perquè ens expliqui la seva experiència i com aquesta finestra li ha obert algunes portes.

Com sorgeix aquesta oportunitat de cantar a Maspalomas?

Tot va sorgir molt casual. Fa dos anys vaig anar al càsting d’Eufòria i vaig arribar a les finals. Allà vaig conèixer a molta gent, una d’elles era una noia que s’hi va presentar l’any anterior i em va dir que m’hi presentés, perquè li va agradar molt l’oportunitat. No va ser ni per agències, ni internet ni res. Un dia abans que tanqués les inscripcions em vaig presentar i dos mesos abans del concurs em van contactar.

És un concurs de música a escala local, doncs.

No, és internacional. Per exemple, aquest any hem tingut d’Andorra, que era jo, un altre de Noruega i d’Alemanya, però en edicions anteriors també hi havia gent de Cuba.

És només per a joves talents?

Específicament, el concurs va enfocat a diferents coses. Si, la part principal òbviament és la música, però aquí hi ha dos vessants que són els cantants i els discjòqueis. D’altra banda, també va enfocat a la moda i al turisme. Per això el nom de ‘Music Meets Turism’, perquè els interessa que hi hagi una part de promoció cultural. De fet, quan tu et presentes i t’escullen, et demanen una carta de presentació com a Eurovisió, que surt abans de l’actuació, on promociones el país d’on vens.

Et diuen que entres dos mesos abans, a partir d’aquí, com et comences a preparar?

Jo volia preparar una actuació que fos versàtil, perquè s’actuaven en dues nits diferents. Van ser quatre mesos d’estar cada dia amb classes de cant amb l’acadèmia Stars Studio, que ja porto tres anys amb Susanne Georgi i Francesca Aaen, i he assajat amb elles per preparar-ho tot. També al gimnàs per preparació i condició física pel ball i pensar en el vestuari. Ha estat un procés llarg de cada dia preparar, fent-ho tot i picar pedra.

Quines cançons vas cantar? Vas anar amb alguna pròpia?

Tens la possibilitat de cantar cançons pròpies, però com jo encara no en tinc, no vaig poder presentar cap. Llavors, faig fer tres cançons, una pel primer dia que era la gala dels premis, on vaig interpretar ‘Unforgettable’ de Marcus & Martinus, que va ser on vaig haver de ballar també, i per la gran final vaig cantar ‘O tú o ninguna’ de Luis Miguel i ‘Sway’ de Michael Bublé. Volia que fos versàtil, poder passar de l’electropop de Marcus&Martinus d’Eurovisió a un bolero de Luis Miguel i que no t’ho esperessis.

Amb ‘Unforgettable’ vas haver de contactar amb els ballarins o eren del concurs?

Allà t’ofereixen un grup de ballarins que ja venen contractats des de l’organització. És molt bo perquè ells, al moment, tenen la capacitat de ballar la cançó que tu balles sense preparació. La màgia és que surten, moments abans s’adonen de quina cançó és i fan.

Aquesta és la teva primera actuació internacional. Havies fet alguna abans a Andorra?

Sí. L’any passat vaig guanyar el Talentejant i fa un parell d’anys vaig cantar al tribut de la Grossband a Elton John, que va ser com el meu primer concert així gran. Després he estat al Cor de Rock d’Encamp on he estat un dels solistes del videoclip ‘I want to sing’ i he fet algun concert més pel país en esdeveniments.

L’experiència de cantar a fora ha de ser totalment diferent.

Sí. La principal diferència és que aquí hi ha gent coneguda i que ja t’estimen, allà és un altre tipus de públic. Començant que el públic del festival és per la comunitat LGTBIQ+ i que va superenfocat a això, també hi ha molt turista. Em vaig sentir molt còmode i l’eufòria del públic és completament diferent. A Canàries la gent és molt acollidora, molt entusiasta i molt eufòrica. Mai havia tingut l’oportunitat de cantar amb un escenari amb aquelles pantalles i d’aquella magnitud, però ho vaig viure amb moltíssima eufòria.

S’entén que continuar cantant en aquest tipus d’escenaris és el teu objectiu. T’has presentat al càsting d’Eufòria, ara et sorgeix aquesta oportunitat… Quina és la ruta que vols seguir?

Amb aquest concurs se m’han obert ple de portes. Aquest any torna Eufòria, ja està confirmat i em tornaré a presentar. Aquest seria el gran objectiu de l’any, perquè sí que és cert que volia presentar-me a Operación Triunfo, però per l’edat no vaig poder. A més, ara que tinc aquest ‘boom’, per dir-ho d’alguna manera, aprofitaré per acabar les meves cançons i, com començaré producció musical a Girona, serà fer aquestes coses i anar provant.

Hi ha algun estil amb el qual et defineixes més?

Faig maquetes de tots els estils. Sí que tinc ja alguna feta amb una línia similar a Dua Lipa o Marcus & Martinus, però també provo amb boleros. Les faig jo, és complicat, però no em tanco a res. M’agradaria experimentar-ho tot.

La indústria musical també ha sucumbit a la immediatesa, quina és la teva visió com a futur artista?

No vull treure cançó darrere cançó cada mes. Vull fer un projecte més sòlid, fer un treball que realment tingui pes, que m’agradi, però amb calma.

Finalment, com es veu Ian Moya d’aquí a quinze anys?

Uau, d’aquí a quinze anys! Doncs, si puc, viure d’això. Viure d’això perquè sempre dic que és el meu somni. Hi ha gent que li fa molta por això, però realment m’agradaria aixecar-me i no saber en quina ciutat estic. Avui a Nova York, demà aquí a dalt, passat no sé. Fer gires i fer el que m’agrada mentre viatjo.