Escoltar música, el que més agrada la ciutadania

Quines són les activitats i els hàbits culturals més habituals entre la població? Doncs si es té en compte l’enquesta feta pública per Estadística (la segona d’aquestes característiques que fa el departament) veiem que durant el 2024 el que més van fer els ciutadans va ser escoltar música diàriament (84,6%), llegir almenys un llibre a l’any (76,2%), veure la televisió diàriament (66,7%), anar al cinema almenys una vegada a l’any (66,3%) i llegir la premsa cada dia (64,7%). En l’altre extrem, entre les activitats menys freqüents estan l’assistència a òpera (7,3%), visitar arxius (7,4%), visitar un zoo o un parc d’animals (15,6%) i assistir a un espectacle de ballet o dansa (19,8%).

Entre els anys 2019 i 2024, destaca un increment en el percentatge de persones que escolten música diàriament (8,4 punts), així com l’assistència a espectacles de ballet (3,4 punts), a festivals (2,7 punts) i a concerts (1,7 punts). De l’altra banda, s’evidencia un descens en determinades pràctiques culturals com ara l’assistència al circ (21,1 punts), la lectura de revistes (14,3 punts), la visita a jaciments (12,3 punts) i l’assistència al cinema (11,8 punts).

Lectura

Entre els anys 2019 i 2024, s’observa una lleugera disminució en el percentatge de persones que afirmaven haver llegit almenys un llibre a l’any, passant del 78,5% al 76,2%.

Pel que fa als motius de lectura per feina o estudis, el percentatge de persones que va llegir almenys un llibre ha experimentat una davallada significativa, del 43,9% al 32,3%. Aquest descens es correspon amb un augment correlatiu del nombre de persones que no va llegir cap llibre per feina o estudis (del 56% al 67,5%). Aquesta tendència podria estar relacionada amb canvis en els models d’aprenentatge i amb l’increment de la consulta d’informació mitjançant plataformes i recursos en línia, com ara cercadors o webs especialitzades.

En canvi, la lectura per motius d’oci i entreteniment es manté com el principal motor lector, tot i una reducció del 70,1% al 67,1%. Dins d’aquesta categoria, els lectors d’un a nou llibres a l’any es mantenen pràcticament estables, mentre que els lectors intensius (de deu o més llibres) mostren una disminució del 19,9% al 16,1%.

Finalment, s’ha de destacar que la proporció de persones que no ha llegit cap llibre va augmentar lleugerament, passant del 21,4% al 23,4%.

En termes de gènere, generalment es constata que les dones continuen mostrant nivells de lectura superiors als dels homes, si bé la disminució ha estat més accentuada en el cas femení. La lectura per oci entre les dones baixa 5,7 punts (del 77,9% al 72,2%) i la lectura total també registra una caiguda significativa (del 82,8% al 78,8%). En canvi, en els homes, la lectura per oci augmenta lleugerament i el total de lectors es manté pràcticament estable.

Pel que fa a l’edat, el grup de quinze a 29 anys experimenta una caiguda en la lectura per feina o estudis (del 69,6% al 48,6%) i en la lectura per oci (del 74,3% al 69,9%). En contrast, el grup de 30 a 44 anys mostra una disminució en la lectura per feina o estudis (del 47,8% al 36,5%), però un lleuger augment en la lectura per oci (del 67,9% al 68,6%). Finalment, s’ha de destacar que les persones de quinze a 29 anys llegeix més, mentre que les persones de 65 anys o més són les que mostren els menors percentatges de lectura.

Respecte al nivell d’estudis, les dades indiquen que com més alt és el nivell educatiu, més freqüent és l’hàbit lector, tot i que el descens entre 2019 i 2024 és més notable entre les persones amb estudis terciaris. En canvi, les persones amb estudis obligatoris mantenen pràcticament inalterat el seu comportament lector, amb una lleugera millora en la lectura per oci.

En conjunt, tot i que la lectura per oci es manté relativament estable, la disminució en la lectura per feina o estudis, especialment entre els joves i les persones amb estudis superiors, contribueix a una reducció global en els hàbits de lectura anuals.

La comparació de la mitjana de lectura diària entre els anys 2019 i 2024 mostra una reducció general del temps dedicat a aquesta activitat, especialment durant els dies festius, tant pel que fa a la lectura per motius laborals com per oci. Aquesta disminució és coherent amb la tendència observada en el nombre de llibres llegits anualment.

Visites a llocs culturals

L’anàlisi del percentatge de persones que van visitar com a mínim una vegada els diferents espais culturals evidencia una disminució de les visites l’any 2024 en relació amb el 2019. Tot i això, la distribució es manté similar, els llocs més visitats continuen sent els mateixos, i els menys freqüentats també. Els monuments van registrar la taxa més alta de visites, amb un 62,7% de les persones enquestades. En canvi, només un 7,4% va declarar haver visitat un arxiu almenys una vegada durant l’any 2024.

A partir de les dades demogràfiques, segons el gènere, l’any 2024 no s’observen diferències significatives. No obstant això, es constata que el percentatge d’homes que van visitar com a mínim una vegada espais culturals és superior al de les dones, amb l’excepció de les visites a exposicions fora de museus, on la participació femenina és més elevada.

Segons el grup d’edat, les persones de 30 a 44 anys són les que van registrar una major assistència a monuments, jaciments arqueològics, i museus, mentre que el grup de 15 a 29 anys és el que va participar en major proporció a exposicions fora de museus, a galeries d’art i a arxius.

Pel que fa al nivell d’estudis, les persones amb formació terciària són les que visitaven amb més freqüència els espais culturals, seguides per les persones amb nivell secundari i, finalment, per aquelles amb educació obligatòria. Aquesta tendència reflecteix la relació directa entre el nivell educatiu i els hàbits culturals, a major formació, més freqüència de visites als llocs culturals (una major formació està associat a ingressos més alts).

Arts escèniques i concerts

A partir de l’anàlisi global de la proporció de persones enquestades que van assistir almenys una vegada a un esdeveniment d’arts escèniques o a un concert, es constata que l’any 2024 va augmentar l’assistència als espectacles de ballet o dansa, així com als concerts de música moderna, en comparació amb l’any 2019.

L’any 2024, l’activitat amb una participació més elevada van ser l’assistència a concerts de música moderna (42,2%), mentre que l’any 2019 el lloc més visitat va ser el circ (49,6%). Per altra blanda, l’òpera continua essent l’opció menys freqüentada (7,3%).

Pel que fa a les dades sociodemogràfiques, per gènere, l’any 2024 les dones van assistir en major proporció al teatre, als espectacles de ballet o dansa, i al circ. Per contra, van ser els homes els qui van presentar els percentatges més alts d’assistència a l’òpera, als concerts de música clàssica i als de música moderna.

Pel que fa a l’edat, les persones de quinze a 29 anys, seguit per les de 30 a 44 anys, són les que mostren una major assistència al teatre, als espectacles de ballet o dansa, al circ i als concerts de música moderna. Respecte a l’òpera i els concerts de música clàssica, les persones de més de 65 anys, seguit per les de 45 a 64 anys, són les persones enquestades amb una major assistència a aquests esdeveniments.

Amb relació al nivell d’estudis, les persones amb estudis terciaris són les que van fer més visites, seguides per aquelles amb educació secundària i, finalment, per les que només disposen d’educació obligatòria.

Altres esdeveniments i visites culturals

L’estudi general sobre la participació, almenys una vegada, en altres esdeveniments i visites culturals per part de les persones enquestades indica que l’any 2024 es va registrar un lleuger augment en l’assistència a conferències, parcs temàtics i festivals respecte a l’any 2019. Tot i aquestes variacions, la distribució general de la participació es manté estable durant ambdós períodes. Dins d’aquesta categoria d’activitats culturals, l’any 2024 el cinema va ser l’activitat que va registrar una major participació, amb un 66,3% dels enquestats, mantenint així la mateixa posició respecte de l’any 2019.

D’altra banda, l’activitat amb menor participació va ser la visita a zoològics o parcs d’animals, ja que l’any 2024 només el 15,6% de les persones hi va accedir almenys una vegada, mantenint-se com el lloc menys visitat també l’any 2019.

Tenint en compte les característiques sociodemogràfiques, segons el gènere de les persones, l’any 2024 les dones van ser les que van registrar els percentatges més alts d’assistència, almenys una vegada, al cinema, a les biblioteques, a les conferències i als parcs temàtics. En canvi, els homes van assistir en major proporció als parcs naturals, als festivals i als zoològics o parcs d’animals.

Considerant l’edat, van assistir en una major proporció al cinema, a les biblioteques, als parcs naturals, als parcs temàtics i als festivals, el grup d’edat de quinze a 29 anys. Seguidament, a les conferències hi van assistir en un percentatge més elevat les persones de 45 a 64 anys, mentre que, van ser les persones enquestades de 30 a 44 anys les que van tenir una major assistència als zoològics o parcs d’animals.

Pel que fa al nivell d’estudis, les persones amb formació terciària són les que van assistir en un percentatge més elevat a les diferents activitats, seguides per les que tenen estudis secundaris i, en darrer lloc, per aquelles que només han completat l’educació obligatòria.

Continguts audiovisuals

A partir de l’anàlisi de les persones que consumeixen continguts audiovisuals diàriament, s’observa que l’any 2024 incrementa la proporció de persones que escoltaven música i que escoltaven la ràdio tots o gairebé cada dia, en comparació amb el 2019. L’activitat més habitual el 2024 va ser escoltar música, amb un 84,6% dels enquestats que ho afirmaven, mentre que el 2019 l’activitat predominant va ser veure la televisió.

Pel que fa a les dades sociodemogràfiques, tenint en compte el gènere de les persones enquestades, l’any 2024 les dones miraven lleugerament més la televisió, mentre que els homes mostraven uns percentatges més elevats en escoltar música i la ràdio de manera habitual.

Tenint en compte l’edat, les persones majors de 65 anys són les que visualitzaven televisió amb més freqüència, tots o gairebé cada dia. A continuació, destaquen les persones de 15 a 29 anys, que eren les que escoltaven música amb més assiduïtat diàriament, mentre que les persones de 45 a 64 anys eren les que escoltaven més la ràdio.

Finalment, considerant el nivell d’estudis, la televisió va ser més visualitzada per les persones amb ensenyament obligatori, les persones amb estudis terciaris van ser les que van escoltar música en un percentatge més elevat, mentre que la ràdio va ser més escoltada per les persones amb formació secundària.

Es constata també que l’any 2024 el 62% de les persones enquestades disposaven d’una subscripció a Netflix, essent aquest el servei de pagament amb un major percentatge de contractació. En segon lloc, es troba la contractació de la fibra òptica amb televisió (opció bàsica), amb un 55,1% de les persones. Al contrari del que va succeir el 2019, en què l’opció més popular va ser la fibra òptica amb televisió (opció bàsica), seguida de Netflix.

Publicacions periòdiques

Respecte a la lectura de publicacions periòdiques, disminueix la proporció de persones que van llegir diàriament premsa o publicacions periòdiques i premsa esportiva, respecte al 2019. Tot i això, l’any 2024 les publicacions més populars van ser la premsa o les publicacions periòdiques, amb un 61,9%, mentre que les menys freqüents van ser les revistes culturals, amb només un 2,9% de lectors (un punt més respecte al 2019).

Segons les dades sociodemogràfiques, d’acord amb el gènere de les persones, els homes mostren uns majors percentatges de lectura diàriament en els tres tipus de publicacions periòdiques.

Considerant l’edat de les persones enquestades, la premsa o publicacions periòdiques van ser més llegides pel grup d’edat de 45 a 64 anys (70,3%). Tot seguit, destaca el grup de 30 a 44 anys com el que va registrar una lectura més elevada de premsa esportiva (22,6%). Pel que fa a les revistes culturals, van ser les persones de 65 anys o més les que van presentar els percentatges més alts de lectura.

Pel que fa al nivell d’estudis, la premsa o publicacions periòdiques va ser llegida en major part per les persones amb estudis terciaris, per altra banda, la premsa esportiva va ser més llegida per les persones amb educació secundària, i finalment, les revistes culturals van ser més llegides per les persones amb l’ensenyança obligatòria.