Els mites de l’amor romàntic: com les pel·lícules i els contes distorsionen la realitat

Des de petits, creiem envoltats de pel·lícules, cançons i llibres que transmeten una idea molt concreta de l’amor: intensa, apassionada, immediata i sovint dramàtica. Històries com la de La Bella i la Bèstia, Titànic o comèdies romàntiques actuals presenten relacions en què l’amor tot ho pot i en què la felicitat només arriba si trobes “l’ànima bessona”. Però aquestes representacions sovint ignoren la complexitat real de les relacions humanes i poden generar falses expectatives.

Falses idees com ara que l’amor veritable és per sempre, que ha de ser possessiu o que la gelosia és una mostra d’afecte poden acabar influint negativament en la manera d’entendre les relacions. Els especialistes adverteixen que aquests imaginaris poden contribuir a normalitzar comportaments tòxics, com el control o la dependència emocional, i dificulten el desenvolupament d’un amor basat en el respecte i la llibertat.

Aquesta visió idealitzada de l’amor també pot provocar frustració, especialment quan descobrim que les relacions reals requereixen esforç, comunicació i, sovint, acceptació de diferències. En molts casos, la pressió per viure una relació “de pel·lícula” pot generar inseguretats i dificultats a l’hora de construir vincles sans. Davant d’aquesta realitat, cada vegada més veus aposten per una educació afectiva que desmunti aquests relats i ofereixi models alternatius més realistes i diversos.

Per sort, també hi ha un canvi de tendència en el cinema, les sèries i la literatura juvenil, ja que cada vegada apareixen més històries que qüestionen els mites clàssics i visibilitzen formes d’estimar més igualitàries i respectuoses. L’amor no ha de ser perfecte ni exclusiu per ser valuós. Potser, més que cercar una mitja taronja, es tracta d’aprendre a conviure amb nosaltres mateixos i compartir la vida amb algú sense perdre la nostra pròpia essència.