“Quan vam començar, era inimaginable arribar fins aquí”

“Quan vam començar, era inimaginable arribar fins aquí”. Així de clar s’expressava el codirector del Festival Ull Nu, Héctor Mas, a dues setmanes d’inaugurar la dotzena edició del certamen. Un festival que va néixer com una mostra impulsada des del Servei de Joventut i que, ara ja consolidat amb identitat pròpia i una programació ambiciosa, no només s’ha convertit en un referent pels joves creadors del Pirineu, sinó que també ha anat guanyant visibilitat més enllà de les fronteres andorranes. “Ara s’apropa molt més a aquella idea de festival que tenia al cap quan hi vaig entrar” afirmava, mentre assegurava sentir-se especialment satisfet de veure com darrere seu han anat arribant noves generacions amb ganes d’impulsar-lo.

De fet, un dels senyals més clars d’aquest creixement és el volum de treballs rebuts enguany: una xifra rècord de més de 700 curtmetratges inscrits. “Amb el temps, t’acabes situant a l’escena dels festivals de curtmetratges del territori. La gent ja coneix l’Ull Nu, ja esperen la convocatòria” explicava Mas. I tot això, deia, s’ha aconseguit gràcies a una combinació de diversos factors: una comunicació efectiva —especialment entre els més joves a través de les xarxes socials—, uns premis atractius i, sobretot, la confiança dels col·laboradors. “Tenim la sort que molts antics participants tornen, ens recomanen, i això ajuda a fer créixer la comunitat any rere any” assegurava.

Ara bé, l’Ull Nu no vol ser només un espai per exhibir treballs audiovisuals, sinó que també busca oferir un discurs. I és que, segons Mas, qualsevol persona que es dedica a la creació artística té una responsabilitat. “Un programador no ha d’oferir només el que la gent vol veure, sinó també allò que creu que pot generar interès o qüestionament. No volem crear polèmica gratuïta, però sí obrir finestres a altres mirades, especialment en un lloc com Andorra, on determinades propostes no s’han vist gaire”. Enguany, el festival incorpora mirades crítiques i dissidents com la taula rodona sobre pornografia i desig des d’una òptica alternativa, o la presència de Juana Dolores, que vindrà a presentar un curtmetratge i a participar en una conversa sobre creació audiovisual. “Hi ha molta gent a Andorra que no la coneix més enllà de la seva imatge pública. Nosaltres la portem com a creadora, com una veu potent, amb un discurs sòlid i molt clar: el que volem és donar espai a dones com ella, que tenen molt a dir” assenyalava Mas.

En aquest sentit, un dels mèrits del festival és la seva capacitat per atreure propostes potents amb uns recursos que, com ha deixat entreveure en més d’una ocasió, no són precisament abundants. “És cert que mai estem satisfets amb el que tenim, però l’exprimim tant com podem” comentava, tot subratllant que l’equip del festival treballa des d’una lògica sense ànim de lucre i amb molta honestedat. “La clau és fer veure als convidats que aquí podran expressar-se, que trobaran un espai d’intercanvi real amb altres creadors. Sabem que no tenim la mida d’altres festivals, però nosaltres intentem competir amb l’hospitalitat: que no es pensin que a Andorra només hi ha toblerones” bromejava.

Mirant al futur, Mas és optimista. “Cada cop hi ha més joves interessats en l’audiovisual, no només per crear, sinó també per analitzar i estudiar. És important que hi hagi relleu, que el projecte es renovi, afirmava, tot valorant molt positivament la incorporació de Marc Camardons com a codirector, un pas que considera natural i necessari. A més, indicava que el suport institucional ha estat clau per garantir l’estabilitat del festival. “El conveni amb el Govern i el omú ens permet tenir una base sòlida per seguir treballant en futures edicions. El futur està garantit” celebrava.

Ja per anar fent boca, i més enllà de la taula rodona i la presència de Juana Dolores, Mas avançava algunes de les propostes clau de la programació que creu que poden sorprendre el públic d’enguany, com el directe audiovisual de Blit Studio, la sessió de curtmetratges del Perarnau 4, o ‘La Loto’, una proposta participativa pensada per arribar a públics més amplis. “Aquestes activitats són una oportunitat perquè la gent descobreixi, s’enganxi, s’emocioni… Aquesta és la gràcia del festival: que la gent vingui i s’endugui alguna cosa que no esperava” concloïa.