Ha mort el Papa. 4 Curiositats sobre els Sants Pares

Aquest matí s’ha anunciat la mort del Papa Francec. Una figura controvertida perquè exerceix alhora poder terrenal al Vaticà i també el diví a la religió catòlica. De Papes n’hi ha hagut molts i arrosseguen al seu voltant moltes curiositats i secrets. Te n’expliquem quatre.

Cobren sou els Papes? 

El Papa de Roma, com a cap de l’Església Catòlica, no rep un sou com a tal. Oficialment, el Papa no cobra un salari, ja que la seva funció és considerada un servei a l’Església i al món, no una ocupació remunerada. Això no vol dir que no disposi de recursos o comoditats: viu a la Ciutat del Vaticà, amb totes les despeses cobertes (habitatge, menjar, transport, seguretat, etc.).

Ara bé, el Vaticà gestiona un pressupost anual (uns 800 milions d’euros en els darrers anys) i el Papa té accés a recursos per al desenvolupament de les seves activitats, viatges oficials i projectes socials. 

Els cardenals sí que cobren un sou mensual fix si treballen a la Cúria Romana (és a dir, dins l’administració central del Vaticà). Segons informacions filtrades per mitjans com Il Messaggero o The Pillar, el salari mensual d’un cardenal resident al Vaticà sol estar entre els 4.000 i els 5.000 euros nets al mes, encara que pot variar segons l’antiguitat i el càrrec.

Cal tenir en compte que molts d’aquests cardenals tenen allotjament i manutenció coberts pel mateix Vaticà, de manera que els seus ingressos són pràcticament íntegres per a despeses personals o per sostenir projectes o causes que tinguin a càrrec. Els cardenals que no viuen al Vaticà ni treballen a la Cúria Romana —és a dir, els que són arquebisbes o bisbes d’alguna diòcesi arreu del món— no reben un sou del Vaticà per ser cardenals. La seva remuneració prové del lloc on exerceixen el seu ministeri, normalment a través de l’Església local.

Per exemple, un cardenal que és arquebisbe d’una ciutat important (com Nova York, Mèxic, Milà o Barcelona) cobra el sou habitual d’un bisbe o arquebisbe, que pot variar segons el país. A tall orientatiu, a Espanya, un arquebisbe cobra aproximadament uns 1.200 a 1.500 euros nets mensuals, amb habitatge i altres despeses cobertes per l’Església.

Quants Papes han parlat en català?

Els Borja (o Borgia, en la forma italianitzada) són, sens dubte, la família catalanoparlant que més poder ha arribat a tenir dins de l’Església Catòlica, i de fet dos membres van arribar a ser Papes. Encara que històricament sovint se’ls vincula amb Itàlia pel seu paper central a Roma, eren originaris del Regne de València i, per tant, catalanoparlants. Van ser Calixt III (Papa de 1455 a 1458) i Alexandre VI (Papa de 1492 a 1503). 

Per altra banda, Pedro Martínez de Luna va ser elegit Papa el 1394 pels cardenals d’Avinyó, però no va ser reconegut per Roma, i per això és considerat un antipapa segons la historiografia oficial de l’Església.

A banda d’això, diversos Papes han pronunciat paraules o frases en català en contextos molt concrets, però cap no ha fet una homilia o discurs llarg íntegrament en català. Joan Pau II (1978–2005) va ser el primer Papa que va parlar públicament en català en una visita oficial, durant la seva visita a Montserrat i Barcelona l’any 1982. Benet XVI (2005–2013) també va utilitzar el català en diverses ocasions. Per exemple, en la Missa de beatificació del màrtir Josep Samsó el 2010. Francesc, el Papa mort avui, ha llegit ocasionalment frases en català en les benediccions “Urbi et Orbi” o en les audiències generals, quan es fa un petit resum de la catequesi per a cada llengua.

Quants Papes hi ha hagut?

Fins avui, hi ha hagut 266 Papes reconeguts oficialment per l’Església Catòlica, sent Francesc l’actual i 266è Papa de la història.

Aquesta llista comença amb Sant Pere, considerat el primer Papa (designat directament per Jesús segons la tradició cristiana), i es manté fins avui amb una successió ininterrompuda, tot i que amb algunes etapes conflictives. Per exemple, durant l’edat mitjana, hi va haver períodes especialment complexos amb més d’un pretendent al papat alhora. Aquests s’anomenen antipapes, i no es compten dins la llista oficial. N’hi ha hagut més de 30, tot i que alguns van tenir molt de poder.

Tot i les pel·lícules, d’aquests 266, pocs més de 10 han mort en circumstàncies sospitoses i es creu que van ser assassinats de les maneres més diverses: enverinats, a cops de martell, estrangulats, linxats pel poble o fins i tot un que va morir a mans de l’home de la seva amant, que no suportava les banyes.

Qui pot votar el nou papa?

Hi ha 252 cardenals que formen el Col·legi Cardenalici, que són els que poden escollir qui serà el nou Papa. D’aquests, només 135 podran votar, ja que només poden exercir el seu vot els que tenen menys de 80 anys. Com a curiositat, el membre més jove del Col·legi Cardenalici amb dret a vot en el conclave és el cardenal Mykola Bychok, de 45 anys, bisbe de l’Eparquia dels Sants Pere i Pau de Melbourne. El més vell és Angelo Acerbi, que va ser nomenat cardenal el desembre del 2024 a l’edat de 99 anys.