Un os volta per Andorra: és el mateix que ja havíem vist?

Els banders han detectat les primeres petjades d’os a Andorra després del període d’hibernació, una troballa que confirma el retorn d’aquest gran mamífer al territori pirinenc. Les empremtes s’han localitzat al nord del país, concretament a les parròquies d’Ordino i la Massana. Aquesta presència ha estat verificada a través de les càmeres instal·lades en diversos punts de control i posteriorment ha estat corroborada in situ pels agents del cos de Banders.
Segons ha informat el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, les imatges captades durant la nit de dilluns a dimarts van alertar de l’activitat de l’animal, i l’actuació immediata dels banders va permetre localitzar restes com ara mostres de pèl. Aquestes seran analitzades en els propers dies per tal de determinar si es tracta d’un exemplar que ja havia visitat el país o si és un os nou que s’incorpora a la fauna andorrana. Tot i que encara no s’ha pogut confirmar amb certesa, Casal ha avançat que la hipòtesi principal apunta que és un animal ja conegut.
Actualment, Andorra compta amb setze punts sistemàtics de control per al seguiment de la fauna salvatge que permeten obtenir dades “fefaents i fiables”, en paraules del ministre. Durant l’any 2024, es va registrar la presència de fins a vuit ossos diferents al país, dins una població pirinenca que s’estima en 96 exemplars repartits entre Andorra, Catalunya, França i l’Aragó.
Casal ha volgut enviar un missatge de tranquil·litat a la població, especialment a aquelles persones que practiquen activitats a la muntanya. Ha subratllat que la detecció d’aquests animals es fa de manera “proactiva” i que el país disposa d’un reglament de compensació per als possibles danys que pugui causar la fauna salvatge. A més, existeix un protocol de coordinació amb els estats veïns per compartir informació i adoptar mesures conjuntes.
Finalment, el ministre ha recordat la importància de seguir les recomanacions del cos de Banders en cas de trobar-se amb un os o detectar rastres de la seva presència. Aquestes indicacions són clau per garantir la convivència segura entre les persones i els animals que habiten els espais naturals.