Què no t’han explicat sobre la dona senegalesa? Un debat ho posa en qüestió
Ordino.– Què en sabem, realment, de la vida d’una dona senegalesa? Més enllà dels imaginaris construïts des d’Occident, quines veus han explicat la seva pròpia història, les seves contradiccions, les seves fortaleses? I com poden aquests relats interpel·lar-nos, també, des d’aquí?
Aquestes són algunes de les preguntes que sobrevolen la taula rodona que acollirà Ordino el pròxim 6 de maig, en el marc del cicle ‘Geografies’, dedicat enguany al Senegal. A partir de l’obra ‘Una carta molt llarga’, de l’escriptora Mariama Bâ, Aissata M’ballo Diao i Déguène Seck proposen obrir un espai de conversa per anar més enllà dels tòpics i apropar la complexitat de la dona senegalesa.
Publicada el 1979, la novel·la —considerada una de les més influents de la literatura africana contemporània— adopta forma epistolar per relatar la vida d’una dona a través de les cartes que escriu a una amiga. L’obra aborda qüestions com la poligàmia, la religiositat, la cultura o la tradició, posant en relleu les múltiples realitats que travessen la vida de la dona senegalesa.
En aquest sentit, Seck destaca que “aquesta obra trenca completament amb una mirada occidentalitzada i pot sorprendre el públic. És un llibre apte per a tothom: membres de la diàspora, homes, dones… arriba a tothom”. De fet, tot i partir de realitats concretes, subratlla que el relat va més enllà d’un context únic. “La dona hi apareix travessada per múltiples realitats, i això també es pot traslladar al context occidental: qualsevol persona s’hi pot sentir identificada”.
La lectura en català ha estat un altre dels elements destacats. “Sovint és molt complicat traslladar el missatge d’una cultura com la senegalesa a altres llengües, però en aquest cas la traducció és molt bona” explica. En aquest àmbit, la tasca d’iniciatives com Jambe Editorial esdevé clau per donar visibilitat a aquestes veus i apropar-les a nous públics, especialment joves i infants.
La proposta també insisteix en la necessitat de concretar les mirades i evitar generalitzacions. “És important no parlar de ‘la dona africana’ com si fos un únic concepte” defensa Seck, que aposta per generar espais de debat al voltant de la religiositat, l’etnicitat o la cultura des de contextos concrets i reals.
Filla de pare senegalès i mare catalana, Seck manté un vincle directe amb el Senegal, on ha viscut i viatja regularment. Aquesta doble mirada li permet analitzar l’evolució del rol de la dona. “Hi ha hagut evolucions, però també alguns petits retrocessos vinculats a visions més tradicionaliste”, explica. Tot i això, reivindica el seu paper central. “La dona senegalesa continua sent molt forta i amb un pes important dins la societat. Encara que des de fora es pugui percebre com a submisa, sovint és ella qui pren les decisions finals dins la família”.
La trobada a Ordino vol esdevenir un espai obert per escoltar, compartir i qüestionar mirades preconcebudes. “El que volem, en definitiva, és apropar realitats i trencar barreres socials. Una dona és una dona, independentment del seu origen” conclou Seck. En aquesta línia, la proposta també posa l’accent en la necessitat de sumar mirades, mostrar la realitat de les dones més enllà de la infantilització o el victimisme, i continuar donant espai a projectes com Jambe Editorial, alhora que es reivindica la llengua i el paper de la literatura africana dins el currículum educatiu.
