Naiara Liñan: “M’enorgulleix poder representar el meu país”.

Té 21 anys i cada vegada el seu nom sona amb més força entre l’elit del taekwondo. L’andorrana Naiara Liñán s’ha situat a la 25a posició del rànquing mundial en la categoria de menys de 49 quilos després dels bons resultats obtinguts els darrers campionats que ha competit. El mes d’octubre es va proclamar campiona d’Europa dels petits estats a Riga i després va fer un bon paper en el campionat del món de la Xina, quedant dissetena. Ara afronta dues noves competicions importants, com l’Europeu de pesos olímpics, que se celebrarà el 22 de novembre a Suïssa, i el mundial de Kènia sub-21, que tindrà lloc del 30 de novembre fins al 4 de desembre.

Quin gran mes d’octubre que ha fet.
Fins ara estic bastant contenta pels resultats obtinguts. El campionat dels petits estats em va anar molt bé, vaig quedar primera i el mundial també estic contenta. És veritat que potser podria haver tingut un altre sorteig, però també estic contenta pel que vaig fer, pel combat que vaig tenir i com el vaig portar.

I el novembre com li va?
Vaig fer el grand slam després de la Xina, però no em va anar gaire bé perquè just la setmana que teníem per preparar el grand slam vaig estar entrenant i vaig fer-me una petita lesió a la costella. Vaig tenir una fissura, així que no estava al meu 100%. De fet, vaig competir perquè ja estàvem allà, però no vaig sortir al meu 100%. Ara hem estat preparant Suïssa i Kènia, però com hem pogut perquè per culpa de la lesió necessitava repòs uns dies i tampoc hem pogut entrenar al 100%.

En breu disputa l’Europeu de pesos olímpics i el mundial sub-21. Com arriba a les pròximes competicions?
No he pogut entrenar al màxim. De fet, he estat entrenant l’última setmana perquè em van dir que havia de fer de tres a quatre setmanes de repòs i només he reposat una o dues. Tots els entrenaments realitzats al 100% no els he pogut fer perquè no em puc emportar cap cop perquè la lesió pot anar a més. Sobretot he fet càrdio i peses, entrenaments per no perdre el fons físic.

Li ha fet molt la guitza la lesió?
He estat dies amb paracetamol i sense moure’m del llit en arribar a Barcelona quan ja portava cinc dies de repòs. He estat una setmana al llit, literal, sense moure’m gaire i després la següent setmana ja vaig començar a fer càrdio.

Creu que podrà fer un bon paper en aquestes competicions?
Sí, crec que sí. Al final l’experiència la porto al darrere, molts anys dedicant-me al mateix. Faré el que sé fer en el meu combat.

Campiona de l’europeu dels petits estats. Com li va anar tot?
Era el meu segon europeu que feia dels petits estats en categoria sènior. Aquest any he competit a la meva categoria, que és l’olímpica de 49 quilos. L’any passat vaig competir a 53 perquè crec que no hi havia més noies a la meva categoria i vaig quedar segona o sigui que aquest any molt millor que l’any passat i sí estic contenta.

Què li va passar pel cap quan es proclama campiona?
És un sentiment de satisfacció i de molta alegria. Tot l’esforç que has fet fins ara ha tingut un benefici, és a dir, un resultat final.

És el millor resultat que ha obtingut?
No, el meu millor resultat diria que va ser l’europeu per clubs que vaig quedar tercera, aquesta temporada, en categoria sènior. Després en altres categories per exemple de cadet vaig quedar quarta del món. Crec que aquesta és la meva millor temporada des que ha començat fins ara. Quant als resultats internacionals sí perquè fa uns anys no em veia capaç ni de poder treure una medalla internacional i ara gairebé tots els campionats que hi vaig ja no baixo del podi. Estic molt contenta

Què és el que ha canviat?
Poder entrenar a un centre d’alt rendiment on estic amb els millors esportistes, entrenant amb la selecció espanyola i amb la catalana. També les hores que hi dedico m’entreno matins i tardes, gairebé cada dia menys els caps de setmana, a no sé que hi hagi concentració dissabte. També la dedicació que hi tinc.

Pot compaginar la vida personal amb l’esportiva?
Estudio dret. Estic a Barcelona estudiant a la Universitat Autònoma i faig totes les assignatures, com tots els meus companys de classe. Estic a quart de carrera i em queden tres mesos de carrera i m’ho estic traient tot. Sí que és veritat que m’haig d’organitzar i potser no tinc el mateix temps lliure que una persona que no és atleta d’alt rendiment.

És la 25a del rànquing. Què significa això per vostè?
És molt important perquè estar entre les trenta millors del rànquing mundial és molt bo perquè el dia de demà et pot ajudar a estar en esdeveniments més grans, com un Grand Prix. Aquí no tothom pot participar i això fa que cada cop tingui més rànquing i més oportunitats. No m’esperava poder arribar en tan pocs anys de sènior a aquest nivell.

Va pel bon camí.
Estic molt contenta, però sé que podrem tenir millors resultats i arribar més lluny perquè hi ha molts campionats importants, com per exemple el G2 del Canadà o al Pakistan, que m’he quedat per un punt a una medalla i són medalles molt importants que et fan pujar molt més el rànquing mundial. Sé que puc pujar més, però, tot i això, està molt bé.

Aquests resultats també l’apropen una mica més als Jocs Olímpics. Són el seu somni?
Sí, és el somni més gran de tot esportista d’elit. El 2025 comença el rànquing de nou un altre cop, però no ho veig impossible. De fet, ho veig possible. Ja vaig poder tenir la possibilitat d’anar a un preolímpic. No es va donar el cas perquè també era bastant jove. Fa dos anys era el meu primer any sènior i no tenia el nivell que tinc ara, però jo sé que d’aquí a dos anys estaré molt més ben preparada i amb possibilitats de poder arribar-hi.

És conscient que és una de les millors esportistes del país ara mateix?
Hi ha bastants esportistes bones a Andorra, com per exemple Mònica Doria, entre d’altres. Estic en un nivell alt i potser sí que estic entre les que millor rànquing tenen de resultats.

I…
M’enorgulleix poder representar el meu país. Viatjo molt per arreu del món i hi ha gent que no coneix Andorra. El fet de portar una bandera o fer un podi molt important, la gent ja comença a saber el meu país o qui soc jo. Així que estic molt contenta de poder representar Andorra.