I tu, com veus el futur d’Andorra?
Reprenent el treball que es va fer al voltant d”Andorra: reptes de futur’ en la passada legislatura per impuls del Consell General, però donant-li “un nou impuls” es posa en marxa el procés participatiu de reflexió col·lectiva ‘Tracem el futur d’Andorra en un món que canvia’. La intenció és que hi hagi un procés de debat i reflexió conjunta entre institucions públiques i ciutadania de tal manera que es pugui “traçar el camí a llarg termini” del que ha de ser l’Andorra del futur, segons ha posat en relleu el síndic general, Carles Ensenyat. Així, el debat girarà al voltant de quatre eixos temàtics: salut i cohesió social; transició energètica i medi ambient; diversificació, transformació econòmica i digitalització; habitatge, demografia, ordenament territorial i connectivitat i educació, cultura i identitat. El treball s’estructura en dues fases la primera de les quals inclourà reunions a totes les parròquies i el Pas de la Casa durant el mes d’octubre a més de debats multisectorials. La voluntat és que al mes de febrer de l’any que ve hi hagi sobre la taula un informe amb les conclusions d’aquest procés en què la ciutadania té un pes important. I tal com ha reivindicat un dels responsables del comitè rector d’aquesta reflexió, Manel Riera, la intenció és que d’aquestes conclusions se’n faci una difusió tan “àmplia i efectiva com sigui possible” de tal manera que tothom les pugui tenir al seu abast.
Han estat el cap de Govern, Xavier Espot, el síndic general i el cònsol major de Canillo, Jordi Alcobé, els encarregats de presentar aquest procés participatiu que Espot ja va anunciar en el seu discurs de cap d’any. La voluntat és que sigui un debat “obert i plural”, segons el cap de Govern. D’aquesta manera, la reflexió comptarà amb representants del Govern, dels comuns i del Consell General però, sobretot, de la ciutadania. “Avui és un acte atípic perquè molt pocs cops ens podem trobar els tres poder polítics en una sola taula debatent un projecte de país, estem acostumats a veure’ns en inauguracions, festes majors, en actes, però la vida política per ella mateixa agafa molt més sentit quan som capaços totes tres d’unir-nos per un projecte gran de país”, ha subratllat el cònsol major canillenc, que de fet serà juntament amb la cònsol menor laurediana, Sofia Cortesao, representant dels comuns en aquest procés. Ensenyat també ha incidit en la importància que aquest cop es compti “amb una estructura orgànica” al darrere amb la secretaria d’Estat de Participació Ciutadana, un fet que “potser” va mancar en el procés anterior i també que s’impliqui les tres institucions polítiques a més de la ciutadania.
Tal com s’ha esmentat, aquesta reflexió constarà de dues fases, la primera de les quals inclourà reunions a totes les parròquies i el Pas de la Casa per recollir les inquietuds i propostes de la ciutadania. També es faran debats multisectorials. Els informes de les sessions de debat es trametran al comitè rector del procés participatiu, copresidit per Elisenda Vives i Manel Riera, que analitzarà i sistematitzarà la informació recollida. La secretaria d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana coordinarà el procés juntament amb Andorra Recerca i Innovació. El comitè rector, de fet, s’ha constituït aquest mateix divendres i ja ha iniciat la feina.
La segona fase del procés participatiu preveu la selecció de persones majors d’edat escollides per sorteig com a mostra representativa de la societat andorrana per conformar l’assemblea ciutadana, un mecanisme de “participació deliberativa”, segona ha remarcat la secretària d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana, Mariona Cadena, que ha emfasitzat que l’objectiu del treball que ara s’endega, seguint les pautes del que es va fer amb el transport públic, és que davant “els reptes actuals hi hagi respostes sorgides del diàleg i la intel·ligència col·lectiva”.
Tant Riera com Vives han incidit en el fet que cal garantir que el procés es faci “amb rigor, imparcialitat, transparència, qualitat” i, sobretot, que vetlli per l’interès general, segons ha emfasitzat Riera que ha destacat que aquesta serà la feina del comitè rector.
Les sessions de debat obertes a la ciutadania començaran el dimecres 1 d’octubre a Sant Julià de Lòria (seminaris del Centre Cultural i de Congressos, 19 hores), i seguiran el dijous 2 d’octubre a la Massana (sala dels Arcs, 19 hores). Dilluns 6 d’octubre se celebrarà una sessió a Encamp (sala de congressos del complex esportiu i sociocultural, 20.30 hores), dimarts 7 serà el torn del Pas de la Casa (sala de conferències del centre esportiu, 20.30 hores), mentre que el dimecres 8 el debat ciutadà aterrarà a Ordino (sala La Buna, 20.30 hores) i el dijous 9 d’octubre ho farà a Andorra la Vella (centre de Congressos, 20.30 hores). Els darrers debats parroquials seran el dilluns 13 d’octubre a Escaldes- Engordany (vestíbul de la sala del Prat del Roure, 19 hores) i el dimarts 14 a Canillo (Palau de Gel, 19 hores).
Aquest procés de participació ciutadana estarà pilotat pel comitè rector, sota la presidència de Manel Riera i Elisenda Vives. També en formen part les ministres Mònica Bonell i Helena Mas; les conselleres generals Meritxell López, Maria Àngels Aché i Susanna Vela; els cònsols major de Canillo, Jordi Alcobé, i menor de Sant Julià de Lòria, Sofia Cortesao; i dues representants de la Visura ciutadana: Maria Carme Lamelas i Esther Vila. També en formen part la secretària d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana i el sociòleg d’Andorra Recerca i Innovació, Yvan Lara, que supervisaran tècnicament el procés.
