L’estiu com a escenari de pressions emocionals

En una societat hiperconnectada, les vacances d’estiu han esdevingut gairebé una competició silenciosa: qui surt més, qui es diverteix més, qui penja les millors fotos. Aquesta comparació constant afecta especialment els joves ja que es troben en una etapa vital marcada per la construcció de la identitat i l’autonomia personal.

Molts joves viuen les festes majors o els festivals com una mena de ritual d’afirmació social. No ser-hi o no sortir a la foto, pot generar sentiments d’exclusió. Així mateix, ser-hi, però no encaixar-hi, també.

A més, les expectatives elevades generen una pressió constant. Alguns joves veuen les festes com una oportunitat per desconnectar d’un malestar latent, de  preocupacions acadèmiques, d’inseguretats personals, de problemes familiars o qüestions de salut mental que no han estat ateses. Però la festa, quan és viscuda com una fugida, pot acabar cronificant el malestar. De fet, aquest fenomen es coneix com a post-festival blues, una tristesa que s’instal·la després de dies de festa intensa.

De fet, encara que sembli una paradoxa, molts joves se senten sols enmig de la multitud. Potser perquè no connecten amb els altres, perquè no se senten part d’allò que els envolta o perquè han d’amagar qui són per poder formar part del grup. Això és especialment freqüent entre joves LGTBIQ+, persones amb trastorns d’ansietat o depressió, o aquells que senzillament no encaixen amb el model de diversió dominant.

Tenir cura del benestar emocional durant les festes encara és un tema molt emergent. Algunes iniciatives com els espais de descans, els punts liles amb suport psicològic o les activitats de festa sense alcohol comencen a obrir noves perspectives. Tot i així,  encara hi ha molt de camí per recórrer.