Eurovisió 2025: la victòria d’Àustria, tacada per la polèmica amb Israel
La gran final del 69è Festival de la Cançó d’Eurovisió 2025 torna a deixar un país guanyador, Àustria amb ‘Wasted Love’, que serà l’amfitrió de les set dècades del concurs l’any vinent. Una victòria més que merescuda per al jove JJ que va afirmar en la roda de premsa post gal·la que havia “complert un somni”, però que ha tornat a quedar en un segon pla, a causa de la polèmica i els conflictes polítics.
Israel. De nou Israel ha tornat a ser el centre del certamen musical, tot i les queixes d”eurofans’, participants i cadenes de televisió perquè puguin arribar a ser vetats. Però, tot això no inicia quan comença la guerra del 2023 amb Gaza, sinó amb altres motius, tot i que el conflicte ha estat la gota que ha fet vessar el got.
Fins al 2024, la mar estava en calma. Bé. Amb reivindicacions d’expulsar a l’estat de l’Orient Mitjà pels constants genocidis i conflictes on estava, així com acusacions que molts països es votaven entre ells, però res fora del normal. Després de la victòria de Loreen a Liverpool 2023 i sent Malmö la següent ciutat en ser hoste, molts representants van demanar l’expulsió immediata d’Israel dels participants com es va fer amb Rússia quan va esclatar la guerra amb Ucraïna. La Unió Europea de Radiodifusió (UER), però, va fer cas omís de les demandes i Eden Golan, finalment, va quedar 5a en la final del 2024 amb ‘Hurricane’. Això sí, també amb molt conflicte entremig. Els cantants de certes regions, entre elles Grècia, Suïssa o Països Baixos, van ser els primers a no voler donar-li veu a Golan i en expressar el seu rebuig cap a la participació del país. I, finalment, el neerlandès Joost va ser el més afectat. Expulsat de la gran final, tot i ser un dels favorits, per una suposada agressió a la israelita, encara que els carrers diuen que va ser la delegació que es va riure del fet que Joost era orfe.
Molta revolta, però poques solucions, perquè la UER sempre ha estat des d’un primer moment del costat d’Israel. Un aspecte que sobta, però que sembla lògic quan es veu que la marca de cosmètics israeliana Moroccanoil és un dels màxims patrocinadors del festival. Una col·laboració que sorgeix el 2020, després que el festival del 2019 se celebrés a Tel-Aviv i tots els estilistes utilitzessin la marca, per quatre anys, encara que s’acaba allargant fins al 2025 a causa de la cancel·lació de la primera edició de la dècada per la pandèmia. Enguany, s’acaba el contracte amb Moroccanoil i el del supervisor executiu, el productor de televisió suec Martin Österdahl, qui sempre ha defensat a Israel, però es veu que és només per pur tràmit burocràtic del patrocini i no transcendeix cap a idees polítiques.
Basilea acull el certamen del 2025 amb noves voluntats que el territori polèmic no continuï participant. Amb tot, Yuval Raphael porta ‘New Day Will Rise’ al St. Jakobshalle i queda segona, amb un vot del públic de 297 punts, el país més votat pel públic, però que només va rebre 60 punts del jurat professional. Ara, ja es comencen a investigar algunes campanyes israelites a xarxes socials i altres per poder guanyar més vots dels que realment se’ls hi anaven a atorgar. Això sí, les queixes públiques, ja es van fer abans, durant les semifinals.
La televisió belga VRT, abans i després de la primera semifinal (on participaven), projecta un missatge on expressa que els israelians tenen el dret al vot, però el poble palestí no. Casualment, el representant Red Sebastian queda eliminat de la final i, tot i que molta gent al·lega que va ser per tema de la cançó, hi ha rumors que circulen sobre que Israel va alterar els vots. En la segona semifinal, on participava Raphael, els comentaristes de RTVE Tony Aguilar i Julia Varela van donar les xifres de morts a la Franja de Gaza per atacs israelians, i van dir que no volien posicionar-se a favor de cap país, sinó que era un missatge per la pau. Unes declaracions que la UER no es va prendre de la millor forma i que, a posteriori, van llançar una amenaça a la televisió espanyola mencionant que, si tornaven a repetir les xifres a la final, se’ls imposaria una multa. Coneixedors d’aquest fet, RTVE va emetre un missatge abans de la final on es mencionava “Davant els drets humans, el silenci no és una opció. Pau i justícia per a Palestina”, el qual es va posar en castellà i anglès.
I et demanaràs, com està la situació actualment? Doncs bé, ara s’està entrant en un debat amb la UER, les diferents televisions europees i l’Organització de les Nacions Unides (ONU) per veure com es procedirà. Espanya i Bèlgica van ser els primers països a demanar el desglòs de les votacions i la revisió del sistema de votació a menys de 24 hores de la finalització de l’edició. Ràpidament, a la petició es van sumar Portugal, Islàndia i Finlàndia, segons va confirmar dilluns a la tarda el programa ‘La familia de la tele’ de RTVE. L’aspecte que és més curiós és que, abans de la demanda de revisió del sistema de votació i el desglòs del televot, Espanya, Bèlgica i Finlàndia ja havien confirmat la participació per a l’edició del 2026, juntament amb els Països Baixos, Àustria, Alemanya i Suècia.
L’endemà, la televisió eslovena RTVSLO també va entrar a la petició i, inclús, va proposar debatre sobre la participació d’Israel al festival. I, just el mateix dia, Bèlgica va amenaçar amb una retirada si Israel continuava, mentre que Alemanya ho va fer en el cas que si la UER finalment deixava a l’estat fora. Durant la nit de dimarts, les televisions neerlandeses AVROTROS i NPO van oficialitzar a les xarxes socials que volien debatre amb la Unió Europea de Radiodifusió sobre els canvis que s’havien de fer amb la participació d’Israel. Finalment, la televisió d’Irlanda RTÉ s’ha sumat a la petició de RTVE sobre el vot.
A partir d’ara, vindran mesos d’incertesa i molt debat, però el que és clar és que Eurovisió, un festival que va néixer després de la Segona Guerra Mundial per unir als països, sembla que està deixant de ser el que era.
