Marc Camardons: “Ens agradaria molt aprofitar aquest impuls per fer una ruta per altres festivals”

El curtmetratge del jove cineasta Marc Camardons ha estat seleccionat per competir a La Cinef, la secció del prestigiós Festival de Cannes dedicada a descobrir nous talents i promoure les veus emergents del cinema internacional. Una fita inesperada per un projecte que ha nascut al Pirineu i que té una forta arrel en la tradició oral, les llegendes populars i el català pirinenc. Parlem amb ell sobre com ha viscut aquesta selecció, el procés de creació del curt i el paper fonamental que hi ha tingut la gent del poble d’Oliana.

Què significa, com a jove cineasta, que el curt hagi estat seleccionat per La Cinef a Cannes?
Ens ho van comunicar fa uns mesos, però fins divendres passat no es va fer públic. Ho vam viure una mica en privat. Va ser una cosa molt forta, realment. Quan fas un curtmetratge no saps quin recorregut tindrà. El primer festival on el vam enviar va ser a Cannes, pensant que mai ho aconseguiríem… i, de cop, va ser que sí. Ens el van agafar.

Com ho va viure l’equip? I la gent d’Oliana, quan van saber que anaven al festival de cinema més famós del món?
Tothom igual, en xoc. Sobretot per l’equip i cada departament. Ha estat una experiència llarga i molta feina dura. Fer un curtmetratge a vegades té recompensa, i és que la gent ho gaudeixi. Aquest reconeixement és per a tothom.

Com va néixer la idea d’aquest curt i què el va portar a voler parlar de les trementinaires?
L’origen del curt venia de diversos fronts. Hi havia una casa a prop de Madrona, que era d’uns amics, que em tenia molt obsessionat. Jo tenia la imatge d’una dona que volia gravar per aquells boscos. Ho tenia molt present. I també tenia molt present aquestes llegendes que s’estan perdent amb la meva generació. Ha estat l’última de transmissió oral.

Per què creu que aquestes llegendes s’han anat perdent amb el temps?
S’ha perdut la idea de creure en la llegenda, de tenir por… Ara, amb Internet, tot ha de ser real o es desmenteix, i hem perdut aquesta part del màgic, de creure en allò que no es pot demostrar. Volia fer un tribut per mantenir certes tradicions i tornar a portar-les a la societat, a través d’aquesta amalgama entre curt i llegenda, amb un punt màgic o místic que també ens permeti reflexionar sobre la masculinitat.

Creu que és important mostrar el català —i en concret, el català pirinenc— en un festival com Cannes?
Això va ser el primer que vam comentar: que fort que, en aquesta secció, on hi ha japonesos, anglesos, suïssos… de cop hi hagi un curt fet íntegrament en català, i amb el nostre accent, tal com el parlem nosaltres. Ens fa molta il·lusió que puguin veure tot de padrines, representant les nostres tradicions. És preciós.

Les dones grans d’Oliana han tingut un paper important en el projecte. Com va ser treballar amb elles?
Va ser genial, el més divertit de tot el projecte. Com a actrius professionals només hi ha les dues protagonistes; la resta són dones reals del poble, igual que tots els bombers, que també són d’Oliana. Hi havia molts actors amateurs, i això va donar lloc a un equip barrejat molt interessant. Juntament amb en Gerard vam fer molta feina d’improvisació, i al final ho fan genial. Vam riure molt, i per elles va ser un aprenentatge mutu.

Quina part de l’equip assistirà a La Cinef?
El festival és una mica complicat, però hi anirem els que puguem: jo, el productor i caps d’equip, segur. La secció oficial genèrica i La Cinef, que també és secció oficial, estan pensades per promoure talent jove. Han seleccionat setze curtmetratges d’entre 2.600 de tot el món. Hi competim amb curts de Nord-amèrica, del Japó…

Després de Cannes, quin recorregut espera per ‘Per bruixa i metzinera’? Ja hi ha plans de projecció a Catalunya o Andorra?
El recorregut de festivals és com un tetris, perquè cada festival és un món i cal anar jugant amb això segons com encaixen les peces. Ens agradaria molt aprofitar aquest impuls per fer una ruta per altres festivals, i la veritat és que ens faria molta il·lusió.